Tigres de vidre

Toni Hill ens obsequia amb una història impactant que el reafirma com una de les grans plomes del gènere de la novel·la negra del nostre país.

A finals dels setanta, en Víctor Yagüe i en Juanpe Zamora van ser alguna cosa més que companys de classe. La seva amistat, plena de confidències i jocs, d’alegries i pors, va traspassar les parets de l’aula i es va estendre pels conflictius carrers de la Ciutat Satèl·lit. Fins al 15 de desembre de 1978. Fins al dia en què un tràgic succés va sacsejar la consciència dels veïns. Fins al moment en què els nois es van veure obligats a triar entre lleialtat o salvació.

Trenta-set anys després, tots dos es retroben en aquest mateix escenari. La sort de cadascun ha agafat rumbs oposats. En Juanpe és un home a la deriva, sense futur i amb un present tèrbol; en Víctor, en canvi, pot considerar-se un triomfador. Potser per això se sent estranyament en deute amb el seu vell amic i decideix enfrontar-se als clarobscurs d’un cas tancat que, tot i així, continua envoltat d’inquietants preguntes que ningú no vol respondre.

Però el que en Víctor i en Juanpe no saben és que algú, a l’ombra, està escrivint la història d’aquest crim. Un relat revelador que,potser, seria millor que cap dels dos no llegís.