El somriure de Darwin

Segona novel·la negra d’Anna Maria Villalonga

Max és un rodamón que viu al carrer amb el seu gos i passa la nit en un caixer automàtic davant del balcó de Noemí, dona callada i solitària que arrossega un terrible fantasma del passat. Noemí té un veí gairebé desconegut, Ivan, un jove malcarat que no li ofereix gaire confiança.

Quan un altre vagabund és assassinat dins del caixer que Max freqüenta, ell es converteix en el principal sospitós. Però Noemí es resisteix a acceptar-ho i decideix actuar, mentre les vides dels tres personatges s’entrecreuen insospitadament.

El somriure de Darwin és una novel·la de personatges, un retrat realista i crític de la societat d’avui, una reflexió sobre l’atzar, la incidència del passat en el pressent i la capacitat d’odiar i d’estimar. Tres personatges, tres realitats diferents. O potser no. Potser en el fons tots tres pateixen la mateixa soledat, la mateixa insatisfacció vital.