Un dissabte per la Història!
Malgrat que les fortes tempestes del cap de setmana deslluïren la celebració de Canyelles Mil·lenària, II Festival de Novel·la Històrica del Garraf, obligant a l’anul·lació de la programació de diumenge, també és cert que els “addictes” a la novel·la històrica vam gaudir d’un dissabte molt complert, iniciat al matí al Castell de Canyelles amb un club de lectura sobre l’obra “El pintor d’aquarel·les”, de Francesc Puigpelat. Acabat aquest primer acte, ens traslladarem a l’Espai Romanguer, on vam gaudir d’interessants taules de debat durant tota la jornada, per acabar amb el lliurament del Premi a la Trajectòria en la Novel·la Històrica “Canyelles Mil·lenària” al conegut escriptor i periodista John Carlin. Igual que a la primera edició, el festival, ha estat organitzat per l’Ajuntament de Canyelles i per l’Associació Literària Libertània i coordinat per Joaquim Micó i Pedro Hache, com a comissari i director respectivament, amb la col·laboració de tot l’equip de Canyelles Mil·lenària. Moltes gràcies a tots!
Va ser un plaer i un privilegi escoltar a John Carlin entrevistat per la periodista Laura Marín, malgrat la tempesta que s’acostava i que va obligar a retallar el temps dedicat a les últimes taules de debat del dissabte 3 d’octubre, incloent-hi l’acte de lliurament del premi. En conversa amb Laura Marín, després d’escoltar una lectura de fragments de la seva obra per part del voluntariat d’EVA354, Carlin comentà que està acabant un llibre sobre Barcelona (on viu actualment) i lloà la figura de Nelson Mandela, “un líder íntegre amb sentit de l’humor i molt de carisma, que predicava el respecte en oposició al racisme, que és una falta de respecte total”. “El factor humano”, la seva obra més coneguda, relata com Nelson Mandela aconseguí el miracle de la reconciliació entre blancs i negres a Sudàfrica, el país de l’apartheid. “Per escriure-la vaig demanar permís al mateix Mandela durant una visita que va fer a Barcelona. Si no me l’hagués donat, no l’hauria escrit”, aclarí. I de la connexió del llibre amb la pel·lícula Invictus, va prometre explicar-ho “un altre dia, quan no tinguem un huracà a la cantonada”, va fer broma. Sense temps per gaire cosa més per l’alerta meteorològica, l’alcaldessa de Canyelles, Rosa Huguet, li lliurà la distinció per la seva destacada carrera professional. Un premi molt merescut!
La jornada de dissabte va començar al Castell de Canyelles amb el club de lectura de la novel·la El pintor d’aquarel·les, de Francesc Puigpelat, XIII Premi Memorial Agustí Vehí. Conduït per Charo González, lectora infatigable i crítica literària de novel·la negra, la història ens porta a la Viena de 1913, on un jove Adolf Hitler aspira a ser arquitecte i sobreviu com a pintor amb la venda al carrer de les seves aquarel·les. “Vaig voler aprofundir en la personalitat molt fosca del personatge i en les circumstàncies que el van influir per arribar a ser el que va ser”, explicà l’autor. Qui sap com hagués anat la vida de Hitler si el 1906 no haguessin rebutjat la seva candidatura a l’Acadèmia de Belles Arts, de Viena. La seva participació com a combatent en l’anomenada Gran Guerra, que va sacsejar tot el món i acabà amb la derrota i humiliació d’Alemanya, el va convertir en un fervent nacionalista i li va fer descobrir el seu principal actiu: l’oratòria.
Finalitzat el Club de lectura, l’Espai Romanguer ens esperava per assistir a les diferents taules de debat programades per la jornada. Començarem amb QUAN L’HISTORIADOR TAMBÉ ÉS PROTAGONISTA, amb la participació de Vicenç Aguado (Induïts pel diable) i Núria Esponellà (Ànima de tramuntana, Premi Prudenci Bertrana 2020). Moderats per Xavier Miret, ambdós escriptors coincidiren a situar l’acció de les seves novel·les en dues trames temporals. Induïts pel diable, de Vicenç Aguado, ens transporta al segle XVI, al Nadal de 1533, quan un grup d’homes armats assaltà el monestir de Poblet amb la intenció de restituir en el càrrec a l’abat deposat, Pere Queixal, acusat de corrupció per haver encarregat la construcció d’un gran retaule d’alabastre a l’escultor Damià Forment. La segona trama temporal ens portarà a l’actualitat, amb una conservadora de museu especialista en l’art de Damià Forment “un escultor que, malgrat viure al segle XVI, també tenia ànima d’empresari”, explicà Aguado. Amb Ànima de tramuntana, Núria Esponella volia “presentar una protagonista que, amb els ulls del present traslladés al lector a una època antiga”. Així, ens presenta la Mínia, una arqueòloga que descobreix dues tombes antigues a la necròpolis de la ciutat ibèrica d’Ullastret. A través de la seva investigació sobre les tombes, la Mínia recompondrà la història d’Ekinar, una dona que va viure al segle III aC. Apassionant!
La segona taula de debat de la jornada va estar moderada per Josep Tort (El sepulcre oblidat) i tractà de LA HISTÒRIA DE LA GENT ANÒNIMA, amb Xavi Coral (Aprendre a esquivar les bales), Ascen Capel (Ferma sobre la terra) i Pere Anglas (El sastre de Barcelona, Premi Nèstor Luján 2026). Tal com expressa el títol, les novel·les d’aquests autors donen veu a la gent anònima, la que ha patit molt i s’ha vist obligada a guardar silenci. Aquest és el cas d’en Josep Trullàs, avi de l’escriptor Xavi Coral, que va viure la Guerra Civil i va escriure un diari, des del front, explicant les seves vivències com a soldat republicà. “Aprendre a esquivar les bales” està basat en aquestes memòries i es podria dir que es una novel·la escrita a quatre mans”, explicà el seu net. Ascen Capel va revisitar la Plaça del Diamant, al barri de Gràcia, de Barcelona, per escriure “Ferma sobre la terra”. Allà es conserva un refugi antiaeri construït pels veïns per protegir-se dels bombardejos de l’aviació italiana durant la Guerra Civil. “Per documentar-me vaig llegir el llibre “Mussolini contra Barcelona”, de Joan Villarroya. He intentat entendre a la gent que va viure els bombardejos, en especial a les dones”, exposà. Per la seva part, El sastre de Barcelona transcorre al segle XIX, entre Cuba i Barcelona. Pere Anglas explicà que “amb aquesta novel·la volia desmitificar la figura de l’indià. Investigant descobreixes que, sense l’esclavitud, els indians no s’haguessin fet rics. De 1830 a 1880 Espanya va transportar unes 800.000 persones com a esclaus a Amèrica”. Les novel·les ens parlen de fets terribles, però tots els autors van coincidir a dir que “fer autocrítica i donar llum a les coses de les quals encara no s’ha parlat és beneficiós per la societat”.
A la tarda, després d’un agradable i apetitós dinar de germanor, començàrem amb un plat fort: GAUDI I EL TEMPS DEL MODERNISME, amb Roger Bastida (Passeig de Gràcia), Sònia Casas (Retorn als orígens; Premi Nèstor Luján 2023) i Coia Valls (El somni de Gaudí), moderats per Xavier Borrell. Les tres novel·les parlen d’Antoni Gaudí, però des de diferents vessants. Al Passeig de Gràcia, de Barcelona, es poden admirar diverses obres modernistes, entre elles la Casa Milà, més coneguda com la Pedrera, d’Antoni Gaudí. “Crec que a través dels nostres llibres mostrem com nosaltres veiem el passat. Gaudí és fill del seu temps i un dels pares del Modernisme (un moviment cultural, artístic i social de finals del segle XIX i principis del XX), però no és l’únic”, explicà Roger Bastida, autor de “Passeig de Gràcia”, mentre que Retorn als orígens, de Sònia Casas, transita entre la recerca actual d’un parell d’arqueòlegs per mirar de protegir l’entorn natural del castell-monestir d’Escornalbou i l’amistat real que, ja des de la infància, va unir a Antoni Gaudí i Eduard Toda, diplomàtic, arqueòleg i egiptòleg. Finalment, amb El somni de Gaudí, Coia Valls volia parlar de la Sagrada Família i va aprofitar l’Any Gaudí (2026) per publicar la seva novel·la i parlar de la història de la construcció del temple, que començà el 1882. “Va ser l’any següent, el 1883, quan Antoni Gaudí, després de la renúncia del primer arquitecte, Francisco de Paula del Villar, va acceptar el projecte de la Sagrada Família, al que va dedicar gran part de la seva vida”.
LES CICATRIUS DE LA GUERRA tancà les taules rodones de dissabte. Participaren Gisela Poe (Els tres noms de la Ludka), Xulio Ricardo Trigo (La noia de la Resistència) i José Ángel Martos, editor d’Editorial Diëresis, en representació de Juan Carlos Padilla, autor de La casa de los vientos, que no va poder assistir. Moderà Pere Cardona, divulgador històric, autor de El mundo en guerra y Osos, átomos y espías, entre altres obres referides a la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda. Sobre les seves novel·les, Gisela Pou situà l’acció de Els tres noms de la Ludka el 1946, quan la Ludka, una nena de nou anys, arriba a Barcelona juntament amb més d’un centenar de nens polonesos que van estar segrestats pels nazis. Tots han patit la Segona Guerra Mundial i estan lluny de les seves famílies. “Volia escriure sobre la postguerra com a homenatge als meus pares que es van casar el 1949 i van anar a viure a Barcelona”, explicà.
Xulio Ricardo Trigo volia parlar de les absències a “La noia de la Resistència”, una novel·la que enllaça dues èpoques, la del París ocupat pels nazis i els anys noranta, amb una protagonista que busca treure l’entrellat dels seus propis orígens. I, per la seva part, a La casa de los vientos, Juan Carlos Padilla optà per parlar de la Guerra de Cuba de 1898 que va acabar amb l’imperi colonial espanyol. “La pèrdua de Cuba va originar una gran decepció col·lectiva i va donar pas al Regeneracionisme i a la Generació del 98”, explicà l’editor. Al final, tots van coincidir en que la novel·la ha d’entretenir i fer pensar, encara que “als clubs de lectura sembla que cadascun ha llegit una novel·la diferent”, opinà Gisela Pou.
L’amenaça de tempesta obligà a reduir el temps destinat a les taules de debat de la tarda, al lliurament del Premi a la Trajectòria gairebé a correcuita i a suspendre els actes programats pel matí de diumenge. Una pena!
Però, malgrat els inconvenients derivats de l’adversa climatologia, Canyelles Mil·lenària és ja un festival que consolidat com a referent de la novel·la històrica. Moltes gràcies a tots els que ho feu possible!