Cabaret Pompeya

Una novel·la negra d’Andreu Martín que retrata la Barcelona convulsa de la primera meitat del segle XX

1920: en una època en què les diferències entre classes són cada vegada més grans, Barcelona és coneguda com la ciutat de les pistoles, l’ambient revolucionari i els atemptats anarquistes. No obstant el difícil context social, els joves busquen música i diversió en els locals nocturns de la ciutat. Així, al so dels tangos de la deliciosa cantant Aurora, Miquel i Victor, dos treballadors del port, coneixen el Fernando, un bandoneonista que actua en el Cabaret Pompeya, un dels més animats music hall del Paral·lel barceloní, que va volar en esclatar una bomba.

Els tres protagonistes tenen 20 anys, són joves, alegres, comparteixen inquietuds socials en un ateneu anarquista i estan disposats a menjar-se el món. Però, quan en Miquel decideix portar pistola inicia inevitablement un perillós doble joc. Posat a prova, el fort lligam dels tres amics encara rep més envestides en la Guerra Civil i la postguerra. La novel·la descriu un escenari pel qual aniran desfilant anarquistes, prostitutes, pistolers falangistes, agents dobles, policies, obrers i molts altres personatges, en un llibre que enganxa per la seva trama trepidant, amb un relat que combina a la perfecció, amor, odi, injustícies i venjances.

La novel·la és, per sobre de tot, un cant a l’amistat, a la vegada que es revela com una crònica molt ben documentada sobre la situació de la ciutat i el país durant els dramàtics anys de la dictadura de Primo de Rivera, la República, la Guerra Civil i la postguerra. Cabaret Pompeya va ser guardonada amb el premi Sant Joan Unnim 2011.