Elogi dels fumuts. Contes sobre la improbable extinció dels idiotes

L’elogi dels fumuts és un recull de dotze contes sobre la improbable extinció dels idiotes, obra de Joaquim Micó.

Dotze relats ben diversos i diferents en tractament, estructura i gènere, si bé domina el color negre: de veure-ho tot negre, de posar-se negre amb el que passa al món, d’humor negre, de gènere negre, de vegades fosc, negríssim, però sempre amb un nexe en comú, una mirada tendra i astorada sobre l’estupidesa humana.

Diu el diccionari que un idiota és qui es comporta i pensa de manera absurda i inadequada a les situacions. Un mot que, passant pel llatí, ve del grec antic ἰδιώτης, idiōtēs, «home particular, ciutadà simple, ignorant». Individus absurds que es passegen en les pàgines d’aquest llibre sense donar mai treva a la seva estupidesa, prenent forma de marit, polític, guerrer, somiatruites, maltractador, assassí, víctima, escriptor, lector… Tant en masculí com en femení o no binari. A tothom, en un moment o un altre, li toca rebre, però també, sovint, personatges semblants reben l’elogi dels fumuts, dels perjudicats, dels insurgents que es rebel·len.