Un dissabte a Creixell Crims 2026!
El Festival de Novel·la Criminal en Català Creixell Crims celebrà el seu primer lustre del 10 al 12 de juliol. Mucho Más Que Un Libro va gaudir de les activitats celebrades dissabte, 11 de juliol, al Casal Municipal de Creixell, un veritable refugi climàtic, a més de literari. Durant tota la jornada, assistirem a xerrades, lectura dramatitzada i taules rodones centrades en el tema principal de la família i les, molt sovint, difícils relacions entre els seus membres.
Organitzat per l’Ajuntament de Creixell i la Biblioteca Municipal i coordinat per l’escriptora Raquel Gámez-Serrano i la directora de Bibliocreixell, Maribel Pérez Fontanillas, la jornada arrancà amb la presentació de novetats literàries sota el títol de “Tecles i lletres”, amb Anselm Aguadé (El cel ens ha oblidat), Biel Cussó (Del cel a l’infern), Santi Sirvent (Ningú no et recordarà) i Pep Roura (Monsieur Diògenes). Moderà la comunicadora cultural Mònica Socias, amb acompanyament musical al piano de Elizaveta Mironova.
La primera de les engrescadores taules rodones que ens oferí Creixell Crims, “Connexió València”, reuní a tres autors valencians ben coneguts a Catalunya: Joan Carles Ventura, Silvestre Vilaplana i Juli Alandes, moderats per Anna Maria Villalonga. Els tres autors que, segons Villalonga, representen una part molt important de la narrativa negra en llengua catalana al País Valencià, confessaren que escriuen “per intentar explicar-nos a nosaltres mateixos com som els valencians, i també per satisfer les nostres ganes de matar… literàriament, és clar”. Tots tres es consideren escriptors molt crítics i consideren que “amb les novel·les pots fer justícia, el que no pots fer a la vida real”. Destacarem les seves sèries negre-criminals protagonitzades per personatges atípics. Joan Carles Ventura creà un pintoresc detectiu privat, en Fletxa, que investiga delictes amb l’ajuda de la tieta Ampariues, àvida lectora de novel·la negra. La primera novel·la de la sèrie, Em diuen Fletxa, guanyà el VI Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana. Li segueixen Fletxes desviades (2022) i Fletxa: assalt a la Ruta (2025). Silvestre Vilaplana guanyà el Premi Memorial Agustí Vehí 2016 amb Els ossos soterrats, però va ser a Dones sense nom (2020) on va crear la seva inspectora, Araceli Lavila, una policia diferent que arrossega problemes de salut. La sèrie continua amb Suburbis del paradís (2022) i acaba amb Àngels de la mort (2023), amb una forta càrrega de denúncia social. Per acabar, Juli Alandes creà un policia-filòsof, Miquel O’Malley, protagonista de El crepuscle dels afortunats (2010), Crònica negra (2012), La mirada del cocodril (2014) i Caça major (2018).
Una altra taula rodona “La cosa nostra”, ens portà a Jordi Cervera (Flota com una papallona… 2026), Marc Balcells (Lladres de tombes, 2025) i Quim Gómez (Spina, 2026), moderats pel periodista Jordi Salvat. Varen parlar del poder i els interessos de les màfies, empreses criminals dedicades a guanyar diners mitjançant el crim organitzat, des de les apostes il·legals en combats de boxa, fins a les que es dediquen a traficar amb peces d’art arqueològiques trobades a tombes antigues o les que operen en un futur pròxim, l’any 2059, a Spina, novel·la guardonada amb el IV Premi Margarida Aritzeta-Vila de Creixell, on la tecnologia tindrà un comportament erràtic. “Que sigui bona o dolenta depèn de per què s’utilitza i també de qui la finança i perquè la vol fer servir”, exposà l’autor.
La darrera taula rodona de la tarda, moderada per l’escriptora ilerdenca Montse Sanjuan, amb el títol de “Crims familiars: reals o de ficció”, reuní a dues autores de novel·les criminals de ficció i dos periodistes especialitzats en successos criminals. Parlem de Susana Hernández (Secrets ofegats, 2025) i Laia Vilaseca (L’udol de l’aigua, 2025), autores de ficció, i dels periodistes Tura Soler i Jordi Grau (Sense pietat, 2025). Aquest últim llibre narra vuit casos reals de crims esgarrifosos, i els autors varen reconèixer que “hem vist de tot i moltes vegades l’assassí es troba dins del cercle familiar”. La família, que mai elegim, també es troba al centre de les novel·les de Susana Hernández i Laia Vilaseca. A Secrets ofegats, els conflictes en les relacions familiars afloren amb la trobada de dos cadàvers, mare i filla, dins un cotxe submergit durant cinquanta anys a l’embassament de Sant Magí. L’udol de l’aigua portarà al lector a la reserva natural del delta del Llobregat, on un crim i una desaparició descobriran les veritats ocultes que amaga la família propietària d’un terreny fins ara considerat idíl·lic.
No ens hem oblidat de la lectura dramatitzada de La Tortuga, un esfereïdor relat de Patricia Highsmith, relacionat amb les complicades relacions familiars entre pares i fills, a càrrec de Mònica Socias, ni de la xerrada “Judici popular: vincles familiars” del psicòleg Juan Pablo Muñoz Gallo, que va incidir en la necessitat que pares i fills facin activitats i passin més temps junts, així com en la conveniència de substituir la ingesta d’alcohol o altres drogues per la pràctica de l’esport o la dedicació a l’art, com a manera de socialitzar i fer amistats de manera natural… i molt més sana.
“L’interrogatori” de Raquel Gámez-Serrano a Rosa Ribas també va tenir la família com a tema central de mecanisme narratiu. Molt interessada en parlar de la família i l’univers que l’envolta, Rosa Ribas va decidir escriure una sèrie de novel·les protagonitzades per una família de detectius. Hernández Detectives, la agència de detectius ubicada al popular barri barcelonès de Sant Andreu, s’encarrega de buscar i trobar el cent per cent de persones desaparegudes (segons la seva publicitat), a la vegada que investiga assumptes relacionats amb la petita delinqüència. Hi treballen Mateo Hernández, el pare, els seus fills (Nora, Marc i Amalia) i un assistent, Ayala, que s’encarrega dels treballs bruts. Lola, la mare i dona del Mateo, no és detectiu, però ajuda amb les seves intuïcions a la resolució dels casos. A la primera novel·la (Un afer massa familiar, 2019) ens trobem que la filla gran, Nora, ha desaparegut, i l’empresa familiar no aconsegueix trobar-la, malgrat la seva pròpia publicitat. Segueixen Els bons fills, 2021, Nuestros muertos, 2023 i Los viejos amores, 2025. Rosa Ribas confessà que “volia crear tot un univers familiar amb una família que fos tan rara com totes les famílies”. Sens dubte, ho ha aconseguit.
Creixell Crims va acomiadar la seva quinta edició, convertit ja en un dels referents de la novel·la criminal en llengua catalana. Enhorabona a tots els que feu possible la celebració d’aquest esplèndid festival! Ens veiem el 2027!