Sirius

Una novel·la negra de Jeroni Marín Surroca

L’hivern del 2010 Duncan MacNeil, un escocès de setanta anys que viu a Londres, queda vidu. La mort li arrabassa Helen, la llum de la seva vida, de la mateixa manera que sovint les boires engoleixen la claror de Sírius, l’estrella més brillant. Aleshores, decideix que ha arribat el moment de sacsejar el vesper del passat tot submergint-se en les turbulències de la seva vida. És així com reobre la caixa dels records i dels dimonis de quan era un agent britànic de l’MI6 encarregat de cometre assassinats selectius contra els enemics de la seguretat britànica. A l’MI6 actual només hi queden dues persones coneixedores dels fets terribles que es varen esdevenir durant l’última missió al Berlín oriental del 1979 sota el domini soviètic. La resta d’implicats viuen un retir plàcid i silenciós.

Des de la central d’intel•ligència destinen Tom Wilkins a fer un breu seguiment de l’antic agent, ara envellit i aparentment acabat. Però de cop i volta, poques hores després de l’enterrament de la seva dona, Duncan MacNeil desapareix inexplicablement. Definitivament s’ha activat el mecanisme que ha de saldar els deutes i els comptes pendents entre els agents en actiu durant la Guerra Freda i que en l’actualitat, dècades després, es veuen obligats a tornar a actuar. Però aquesta vegada no ho faran contra l’enemic comunista, sinó entre ells. Uns per venjar una traïció. Els altres per mantenir el seu estatus, per la seva reputació, per refermar una mentida que els va permetre progressar en la vida i per enterrar definitivament qualsevol rastre de la guerra bruta que va tenir lloc, durant anys, a l’altre costat del Teló d’Acer