Un habitual de la comissaria (en catalán)

Una novel·la negra que és, a més, una denúncia social

Un habitual de la comissaria, obra de Dominique Manotti, situa l’acció a l’estiu de 2005 a Panteuil, als afores de París, poc abans de l’esclat de violència que va sacsejar els suburbis de la capital francesa després de la mort, presumptament fortuïta, de dos adolescents musulmans d’origen àrab (Ziad Benna i Bouna Portaré) quan eren perseguits pels policies. La novel·la ens endinsa en l’ambiciosa comissària de Le Muir, que ha decidit aplicar la «nova política de seguretat» preconitzada pel ministre de l’Interior. Davant d’aquesta situació, la bòfia se les arregla com pot amb la realitat de les barriades i els traficants de poca volada. Uns joves policies acabats d’arribar, juntament amb els veterans de la Brigada Anticriminal del torn de nit, hauran de fer front a la violència i a la por. Només calen un incendi en un immoble ocupat per a immigrants sense papers, una relliscada policial o el robatori d’uns quants cotxes, perquè Panteuil cremi…

El lector quedarà atrapat per aquesta excel·lent novel·la negra que denuncia l’alt grau de corrupció existent en el sistema policial francès, alhora que indaga sobre el sentiment d’identitat d’una població immigrant amb condicions de vida que freguen la marginalitat. Tensió latent, violència, injustícia social i estratègies polítiques es barregen en aquesta novel·la descarnada, dura i valenta que reflexa una situació real en la societat del país veí.