Barcelona, epicentre de l’espionatge internacional!
Cinc anys després de donar-se per acabada la cruenta Guerra Civil, Barcelona s’havia convertit en un dels epicentres de l’espionatge internacional. La seva ubicació estratègica, prop de la frontera amb França, la importància del seu port, i ser un nus de comunicacions terrestre i ferroviari, va atraure les activitats dels diferents serveis secrets de les potències estrangeres combatents a la Segona Guerra Mundial. Ningú es fiava de ningú i “encara que en el món de la intel·ligència la veritat és molt poderosa, una bona mentida la pot arribar a superar”. De tot això i molt més ens parla “Una veritat i unes quantes mentides”, una novel·la negra i d’espionatge de Jaume Albert Ollé presentada dijous, 19 de juny, a la llibreria La Conxita, de Barcelona. Se’ns va fer molt curt!
La trama d’Una veritat i unes quantes mentides arranca amb un assassinat i una desaparició al bell mig de l’Eixample barceloní. El capità Felipe Alcaraz, militar membre del servei secret d’informació de l’Alt Estat Major és enviat a Barcelona per resoldre el crim d’un company d’armes, però sobretot per recuperar uns documents que podrien ser altament perillosos per l’estabilitat del règim franquista en cas de caure en les mans equivocades. Així, Alcaraz, personatge secundari en altres novel·les de l’autor, fill de pare basc i mare catalana, es converteix en protagonista d’aquesta història. “Va ser pel comentari d’un historiador que opinà que era un personatge molt potent i mereixia tenir un paper principal en algun relat. Va ser un repte humanitzar al personatge –el dolent de novel·les anteriors- i convertir-lo en una mena de Quixot que té els seus propis valors i no li agrada que els alemanys es passegin per Espanya com si fossin els amos”, explicà Jaume Albert Ollé.
El capità Alcaraz no ho tindrà fàcil en les seves investigacions, malgrat pertànyer al bàndol vencedor de la Guerra Civil. En aquells anys foscos no existia una veritable oposició al règim, però els diferents cossos no sempre col·laboraven entre si ni ho veien tot de manera uniforme. Una veritat i unes quantes mentides també ens parla del drama dels jueus que fugien del nazisme i dels que arriscaven les seves vides per ajudar-los. “Entre 1943 i 1944 entre vuit i deu mil jueus arribaren a Barcelona amb la intenció d’emigrar cap a països més segurs a través, moltes vegades, de Portugal, però la Falange, d’orientació germanòfila, no els he posava fàcil”. Durant els primers anys de la postguerra, els grups de falangistes controlaven la ciutat i informaven els nazis de les entrades i sortides de la població. Un dels principals llocs de reunió per fer negocis dubtosos i intercanviar informacions entre agents secrets va ser l’emblemàtic i luxós Hotel Ritz.
Jaume Albert Ollé va néixer a Barcelona el 1959. Amb arrels familiars a Lleida, passa temporades a la Vall Fosca (Pallars Jussà). Amant de la Història i molt aficionat a la novel·la negra, ha estat premiat amb relats curts al Festival de Novel·la Negra El Vi Fa Sang 2018 i 2019. També va ser finalista al Segre de Negre 2021 i recentment ha resultat guanyador del concurs Sergio Beser de relats del FLIM de Morella. En 2022 col·laborà en el llibre de relats col·lectiu “Els camins escrits del Pirineu”. Ha publicat tres novel·les amb base històrica “Els llops sempre tornen” (2019), “Xiula la mort” (2021) i “Mentre duri la flama” (2023). Amb “L’home de Praga”, número 4 de la Col·lecció Falciot Negre, de Voliana Edicions, va fer el salt al gènere negre i d’espionatge, que continuà amb “Una veritat i unes quantes mentides”, publicada per Edicions Xandri. .
“La veritat pot estar amagada sota un grapat de mentides. Forma part dels serveis secrets fabricar informació falsa per despistar l’enemic”, aclarí l’autor. D’aquí el títol “Una veritat i unes quantes mentides”.