Entrevistem a Salvador Casas, autor d’“Ombres al barri vell”

Salvador Casas va néixer a Santa Coloma de Farners (Girona) i va treballar com a cobrador d’autobús, empleat municipal i empleat de banca. Aficionat a la novel·la negra, des de 2001 va cursar diferents cursos d’escriptura i narrativa, que van desembocar en el seu debut com a novel·lista en 2006 amb la publicació de la novel·la Temps difunt, guanyadora del VII premi literari del Col·legi d’advocats de Mataró. Li van seguir L’impostor accidental (2007) i Samba per a un difunt (2017). La seva quarta novel·la, Un cadàver inquiet, va ser finalista de l’III Premi Memorial Agustí Vehí Vila de Tiana i ha estat publicada amb el número 38 en la col·lecció Crims.cat d’Editorial Alrevés. Així mateix, el seu relat Negra és la nit va ser un dels cinc guardonats amb el Premi del jurat del Quart Concurs de Relats El Vi Fa Sang 2018, i Una mort merescuda va obtenir el premi del VI concurs de relats criminals Planeta Lletra 2020. En 2022 publica Matrioshka, una crook story publicada per Terra Ignota, i el 2023,Turment i glòria d’un castrato, Premi Vila de Porreres, Mallorca, i Jo he robat el manuscrit Voynich escrita a quatre mans amb Josep Torrent, guanyadora del VI Premi Empordà de Novel·la 2023. “Ombres al barri vell”, una novel·la clàssica d’intriga policial ha estat recentment publicada per Brau Edicions. Pertany als grups literaris Verum Fictio i Libertània.

Moltes de les teves novel·les negres poden considerar-se crook stories, escrites des del punt de vista del delinqüent.  És així a Ombres al barri vell?

El tipus de novel·la negra que acostumo a fer és “Crook Story”, novel·la des del punt de vista del delinqüent, que es troba amb un delicte sigui de forma voluntària, premeditada o per casualitat. “Ombres al Barri Vell” no segueix aquest patró. El seu format és de narració clàssica, l’anomenada “Detective Story”, novel·la policíaca, com les d’Agatha Christie i Georges Simenon: un crim, una investigació (sigui policial o detectivesca) i una resolució del cas.

En una entrevista anterior vas comentar que necessites un primer punt d’inspiració per començar a desenvolupar una història. Explica’ns quin ha estat aquest primer punt per aquesta última novel·la?

A “Ombres al Barri Vell” vaig partir de records. Records d’adolescència i infantesa. El crim que es produeix al carreró de Cúndaro (al primer capítol) prové de rememorar una por de quan tenia catorze anys i anava a una acadèmia de davant la catedral, i havia de passar pel carreró de Cúndaro. Aleshores sentia un fort temor cada cop que recorria aquell indret. La por passada m’ha fet estirar el fil de la història.

Ombres al barri vell arranca fort, amb l’assassinat d’una restauradora d’art i regidora de l’Ajuntament. El sergent Sebastià Oliver i l’agent Montse Martínez, ja coneguts dels lectors per Matrioshka, seran els encarregats d’investigar el crim. Tens per costum recuperar personatges que ja han aparegut a altres novel·les o és la primera vegada què ho fas? Els tornarem a trobar?

Si tinc el personatge o personatges adequats no tinc cap inconvenient per fer-los tornar a “escena” en altres novel·les, evidentment si no els he liquidat. Aquesta parella tornarà a sortir en properes obres encara no publicades.

Continuem amb el sergent Sebastià Oliver i l’agent Montse Martínez.  Encara que Ombres al barri vell és una novel·la coral, amb molts personatges, els dos investigadors destaquen sobre la resta. Com els descriuries?

Evidentment, són els protagonistes de la narració, i part de la novel·la focalitza la seva actuació, tant personal com familiar i sentimental, formant subtrames que donen agilitat i versemblança al relat. El sergent Oliver es mou més per la rauxa, en canvi, la Montse Martínez és més meditativa. Quedarà palesa la perspicàcia femenina.

Parles de successos que trasbalsen a la població d’una “ciutat petita i delicada”. No l’anomenes en cap moment, però el lector aviat descobrirà que et refereixes a Girona, la ciutat on vius. Per què Girona després de vuit novel·les i perquè no esmentes el nom de la ciutat? La podem considerar protagonista passiva de la novel·la?

Hi ha una obra, “Ciutat Petita i Delicada”, de Jaume Ministral, autor gironí de la meitat del segle passat, que jo considero que és el millor que mai s’ha escrit sobre Girona, i en cap cas anomena la ciutat. Jo, tot i que la meva novel·la no té res a veure amb la seva, he volgut fer el mateix, com a petit homenatge a aquest autor, i fent la ciutat, i sobretot el barri vell, protagonistes passius de la narració.

El número 3 apareix sovint a “Ombres al barri vell” i té molta importància a la trama. Ens expliques per què? És el 3 el teu número preferit?

No tinc cap predilecció pel número 3; no obstant aquesta xifra es repeteix en moltes ocasions: la primera dona assassinada aconsegueix, abans de morir, fer amb el llapis de llavis un tres a la paret; hi ha tres diaris a la ciutat (un dels quals ataca sistemàticament la investigació policial), hi haurà tres dones assassinades, i algun personatge amb tres dits. Com a nombre recorrent li havia donat aquest títol: “Tres”, que no va agradar a l’editorial. Aleshores vàrem creure que el millor títol era “Ombres al Barri Vell”.

A la novel·la hi trobem dues veus narratives, una en tercera persona o narrador omniscient que va exposant els fets i els entrebancs en què es troben els investigadors i una altra en primera persona per donar veu a un personatge molt crític amb tot el que fa la policia. Com se’t va acudir?

M’agrada jugar amb varietats narratives, crec que els autors actuals tenim llicència per fer-ho. Tinc obres amb narrador en segona persona, en primera i de forma polièdrica (cada personatge té veu pròpia), tot i que no sempre agrada als editors.

Si Ombres al barri vell és una novel·la clàssica detectivesca amb crim, investigació i resolució del cas… o no, inclou també una femme fatale? Què ens pots explicar? T’atrau el personatge de la femme fatale?

Els autors de gènere negre hem de complicar la vida als investigadors, i què millor que una femme fatale per fer-ho, i a “Ombres al Barri Vell” l’hi trobareu, tot i que també la podríem denominar “gata maula”, així, en català.

El lector hi trobarà molta acció com correspon a una novel·la de crims, però també s’aborden temes socials: les malalties que acompanyen a l’envelliment, com l’Alzheimer, la incomprensió entre generacions (especialment entre pares i fills adolescents), les persones sense llar, el populisme i els seus objectius. Et preocupen aquests temes?

El gènere negre ha de reflectir la realitat del món que descriu, amb un punt, si convé, de crítica social. Jo he ressenyat l’ambient de la “ciutat petita” amb gent de classe mitjana i alta, i no hi podia faltar els personatges que ens acompanyen a la vida quotidiana: gent sense sostre, immigrants sense recursos, passavolants. Igualment, hi trobareu subtrames amb històries familiars dels protagonistes.

I el gat Tutankamon, Tuti pels amics, quin paper té en aquesta història? I com vas elegir el nom d’un faraó egipci per una mascota?

Quan escric una novel·la dedico una bona estona per cercar un nom “adequat” per a cada personatge, pretenc donar-li el que sigui més adient. En aquest cas, tot i ser de gènere animal, el mot Tutankamon en va agradar per a un gat, però el simplifico anomenant-lo “Tuti”.

A la “ciutat petita i delicada” de la novel·la sempre plou. T’has basat en els teus records d’infantesa i adolescència? Has notat modificacions del clima els darrers anys, que no plou tant com als anys setanta, per exemple?

Sí, un dels altres records d’infantesa de la ciutat l’evoco de quan tenia quatre anys, que vaig tenir una malaltia molt greu i em van haver de portar a la clínica moltes vegades, i en la meva ment hi trobo la rememoració, evidentment esbiaixada, que a Girona sempre plovia. A més a més, d’estudiant de batxiller, hi vaig sofrir diverses inundacions, aleshores freqüents a la ciutat, que també les aplico a la novel·la.

A “Ombres al barri vell” també escoltarem la música de I’m working on a dream, àlbum musical de Bruce Springsteen, The Boss. Li agrada molt a l’agent Montse Martínez. I a tu?

A mi també m’agrada en Bruce, per això l’hi he posat. Ho solc fer, això de posar text d’una música que sigui adient al moment o circumstància que descric.

Només començar la novel·la, sabem que ens parles de Girona, la ciutat on vius, encara que no l’anomenes en cap moment. Ens podries recomanar novel·les d’altres autors que situen l’acció a Girona i que tampoc l’esmentin?

Que no l’esmentin només conec la ja mencionada de “Ciutat Petita i Delicada”, malgrat això, no fa gaire he llegit també “Cròniques de Tristia”, que l’autor, en Quim Curbet, canvia el nom de la ciutat per “Tristia”.

Per acabar, li demanarem en Salvador Casas ens parli dels seus pròxims projectes literaris.

Tinc una propera publicació, per a principis de l’any que ve, que porta (de moment) el nom de “Petons de foc”. Torno a la crook story, i en aquest cas l’argument serà la suplantació, fer-se passar per qui un no és, un tema que ja he tractat en altres novel·les (L’impostor accidental), i la veu serà de narrador polièdric (cada personatge parlarà amb veu pròpia).

Et desitgem molta sort!