La Història interminable!
No ens referim a la novel·la fantàstica de Michael Ende, ni a la seva adaptació al cinema el 1984, dirigida per Wolfgang Petersen, sinó a la Història apassionant protagonitzada per nens i joves, homes i dones, des que l’ésser humà va començar a caminar pel planeta Terra. Per parlar i analitzar el què passava quan no hi érem, s’ha celebrat Canyelles Mil·lenària, I Festival de Novel·la Històrica del Garraf a la bonica vil·la de Canyelles, construïda als peus d’un imponent castell medieval.
Els aficionats a la novel·la històrica vam gaudir d’un cap de setmana enriquidor amb una programació molt completa (del 3 al 5 d’octubre) que ens va fer viatjar en el temps des de l’antiga Roma fins a l’Europa del segle XX, passant per l’Edat Mitjana i l’Inquisició i persecucions a qui no seguia les normes establertes. El festival va ser organitzat per l’Ajuntament de Canyelles i coordinat per Joaquim Micó i Pedro Hache, de l’Associació Literària Libertània, amb la col·laboració de tot l’equip de Canyelles Mil·lenària.
Dins dels actes d’aquesta primera edició del festival destaquem el lliurament del “Premi Canyelles Mil·lenària”, a la trajectòria professional en la narració històrica a Carme Riera, autora que es donà a conèixer el 1975 amb la recopilació de contes “Te deix, amor, la mar com a penyora”. Dins la seva extensa obra trobem les novel·les històriques Dins el darrer blau (1994) i Cap al cel obert (2000), molt ben acollides per crítica i lectors. En una interessant conversa amb Laura Martín, l’autora va recomanar llegir i documentar-se molt abans d’escriure una novel·la històrica, un gènere que li agrada “perquè s’aprenen moltes coses”. Carme Riera avançà que, actualment, està escrivint una distòpia sobre el turisme a l’illa de Mallorca, un fenomen que hauria de ser més sostenible. En resum, un premi molt merescut amb glosa de l’autora per en Joaquim Micó i lectures de fragments de la seva obra per part del voluntariat d’EVA354, que, des de 2014, impulsa la lectura en veu alta.
El matí del dissabte, 4 d’octubre, arrancà amb el club de lectura de la novel·la La germandat de l’àngel caigut, de Jaume Clotet, Premi Josep Pla 2024. Conduït per la nostra incombustible lectora i crítica literària Charo González, la història ens porta de Terra Santa l’any 1291, al monestir de Montserrat en l’actualitat. “He escrit una novel·la àgil, sense descripcions innecessàries, amb moltes dades reals per fer versemblant la història lligant-la amb la ficció i on trobarem personatges que fan coses contradictòries. No hi ha superherois, encara que es lliura una guerra entre el bé i el mal”, explicà Jaume Clotet. I, encara que la història és auto conclusiva, l’autor ha decidit escriure una trilogia. La segona novel·la, La calavera de l’apòstol, ja publicada, portarà els protagonistes (el monjo de Montserrat Bernat Balaguer i la mossa d’esquadra Berta Bosch) al monestir de Sant Pere de Rodes i d’allà… a viure una nova aventura amb un ritme vertiginós. Ah! I Jaume Clotet ja va avançar que està escrivint la tercera i última novel·la de la trilogia. Quins nervis!
A les taules rodones de Canyelles Mil·lenària no es va parlar de les gestes dels poderosos, sinó de com vivien (o patien) gent del poble com nosaltres (nens i joves, homes i dones) a les diferents èpoques històriques. Fent referència a una obra cabdal de la literatura universal, cada una de les taules va encetar un tema de debat. Així, EL PRINCEP I EL CAPTAIRE, de Mark Twain, indagà sobre el paper atorgat a nens i joves en la novel·la històrica. Participaren Mireia Vancells (El secret de la germandat / Negra memòria), Alfred Bosch (L’Atles Furtiu / El temple dels pobres) i Marti Gironell (La muntanya del tresor / La força d’un destí). Moderats per Xavier Vernetta, tots van coincidir a destacar la màgia d’escriure sobre episodis molt poc tractats (com la Guerra del Francès o el passat esclavista de Catalunya) amb protagonistes infantils o adolescents “que tenen una perspectiva diferent dels adults i molt més recorregut”.
La següent taula de debat, moderada per Lolo García, ens portà a l’antiga Roma amb QUO VADIS, de l’escriptor polonès Henrik Sienkiewicz. De la mà de Mari Carme Roca (Barcino), Franc J. Conde (La divina Julia) i Xulio Ricardo Trigo (El somni de Tàrraco) vam rememorar la fascinant història de la Roma antiga. “Tot i ser vista com una societat depravada des del punt de vista del cristianisme, tenia moltes coses bones. El sexe no era pecat i l’homosexualitat no era perseguida”, apuntà Franc J. Conde. També es va parlar del creixement d’altres ciutats durant l’època romana, com va ser el cas de Barcino, l’actual Barcelona, “un llogaret si la comparem amb Tàrraco, que va anar creixent a poc a poc”, explicà Maria Carme Roca, destacant la figura de Luci Minici, un militar nascut barceloní, guanyador d’una carrera de quadrigues als Jocs Olímpics. I Tàrraco, ciutat molt important durant l’imperi romà, ha estat immortalitzada per Xulio Ricardo Trigo a El somni de Tàrraco “perquè el 2006 vaig viure a Tarragona, se’m va despertar l’interès per l’antiga Tàrraco i vaig descobrir que l’emperador August va residir tres anys a la ciutat”. Impressionant!
Tornem a la tarda, després d’un apetitós àpat, i comencem amb LA LLADRE DE LLIBRES, de l’autor australià Markus Zusak. Aquí es tractava d’esbrinar el paper que han jugat les dones a la narrativa històrica i tant Inma Cortina (La cuinera dels senyors), com Maria Pilar Queralt del Hierro (Guerreras) i Aureli Vázquez (La mujer del miliciano), van oferir els seus diferents punts de vista en una taula força interessant moderada per l’historiador Ramon Arnabat. Amb La cuinera dels senyors, Cortina ens mostra com era la vida d’una dona del poble a principis del segle XX, mentre que Queralt del Hierro reivindica les biografies novel·lades de dones que han passat gairebé desapercebudes en la Història, però que van tenir molt poder, com va ser el cas de Leonor d’Aquitània. Per la seva banda, a “La mujer del miliciano”, Aureli Vázquez ens explica la història d’una jove britànica, una dona normal, que acompanya el seu marit, allistat com voluntari a les milícies del POUM durant la nostra Guerra Civil. “La Història és la suma de moltes microhistòries”, afirmà. La conclusió: tots van reconèixer que “no es pot mirar la Història amb els ulls del present. Moltes dones acceptaren les limitacions del seu temps”. No tenien més alternativa!
CERCAMÖN, de Lluís Racionero, dona títol a l’última taula rodona del dissabte i reuní a Josep Tort (Ermessenda) Coia Valls (Les torres del cel) i Bienve Moya, amb Àngels Dalmau com a moderadora. Aquí ens remuntarem a la situació del territori que avui coneixem com a Catalunya als voltants del segle XI. Destaquem la trilogia sobre la figura d’Ermessenda de Carcassone, de Josep Tort, personatge cabdal per entendre la consolidació del comtat de Barcelona i la seva progressiva transformació en Catalunya. La fundació del monestir de Montserrat, un dels llocs emblemàtics de la nostra terra, està novel·lada a Les torres del cel, de Coia Valls, que situa els inicis de la construcció també al segle XI per iniciativa de l’abat Oliba, molt vinculat a Ermessenda. Un altre personatge, gairebé desconegut pel gran públic –com va explicar Bienve Moya– va ser Mir Geribert, senyor feudal autoanomenat princep d’Olérdola, revoltat contra Ramon Berenguer, comte de Barcelona, pels seus interessos oposats. L’enfrontament va acabar malament per Mir Geribert, que va morir el 1060 en lluita contra els sarraïns de Tortosa.
Arribem al matí del diumenge 5 d’octubre, amb amenaça de pluja, però això no aturà la celebració de la primera taula de debat, GUERRA I PAU, de Lev Tolstoi, sobre la formació d’Europa tal com la coneixem avui dia. Participaren Joan-Daniel Bezsonoff (El diable es va aturar a Orà), Ernest Prunera (Quan s’allunyi la tempesta) i Jordi Romeu Carol (Germans de guerra), moderats per Xavier Miret Mestre. Com va començar la formació d’Europa? Potser un primer intent va ser fet per Carlemany, el mític rei dels francs mort el 814, que va intentar formar un imperi europeu successor de l’imperi romà. De Carlemany i Guifré el Pilós, protagonista de Quan s’allunyi la tempesta, passem a la Guerra del Francès al Penedès que retrata Romeu Carol a Germans de guerra, amb la història de tres amics que prenen posicions diferents davant de les tropes invasores, també portadores de noves idees que limiten el poder dels reis i l’Església. Per la seva part, Joan-Daniel Bezsonoff ens acostà a l’Europa actual, on “la construcció de la Unió Europea es va iniciar després que els grans Estats europeus s’adonessin que les dues guerres mundials només havien portat destrucció als seus territoris i que valia més arribar a acords que fer més guerres”. De les guerres actuals, com la d’Ucraïna, van apuntar que sempre hi ha pel mig interessos econòmics.
Arribem a l’última taula rodona de Canyelles Mil·lenària. L’exitosa novel·la EL NOM DE LA ROSA, d’Umberto Eco, ens portà a parlar de La Inquisició i les persecucions al llarg de la Història contra diferents col·lectius. Comptarem amb Sergi Belbel (Acte de fe), Teresa Sagrera (Cabells de gebre) i Mercè Foradada (Bruixes), moderats per Eulàlia Soria. Acte de fe, de Sergi Belbel, s’endinsa en la persecució dels jueus per part de la Inquisició. Els declarats culpables eren cremats públicament en espectacles propiciats per la religió, anomenats “actes de fe”, mentre que els diners i béns dels condemnats anaven a parar a mans de l’Església i a finançar les campanyes dels Reis Catòlics. En canvi, la Inquisició no va tenir res a veure amb les anomenades “caceres de bruixes”, que es van donar a Catalunya des del segle XIV fins al XVIII. Un dels casos més esfereïdors ens porta a Viladrau, on del 1618 al 1622 catorze dones van morir penjades –a Catalunya no cremaven els condemnats- acusades de fetilleres que tenien tractes amb el diable. “Es tractava majoritàriament de dones pobres, vídues o solteres, que s’apartaven de les normes establertes i les execucions servien per distreure al poble d’altres protestes”, explicaren Mercè Foradada i Teresa Sagrera. Un horror!
Una molt interessant xerrada a càrrec de l’historiador militar Rubén Sáez Abad, desmuntà no pocs mites sobre els SETGES I ASSALTS A L’EDAT MITJANA i clausurà aquesta primera edició de Canyelles Mil·lenària, Festival de Novel·la Històrica del Garraf. Enhorabona a tots els que ho heu fet possible!
Canyelles, una vil·la amb força vida cultural, celebrà també el diumenge 5 d’octubre, de 10 a 14 h, la seva Jornada Literària Lletres a la Plaça amb venda, intercanvi i signatures de llibres, xerrades, lectures en veu alta, i molt més. Una gran festa literària!
Llarga vida a Canyelles Mil·lenària! Ens veiem el 2026!