La primavera esclata amb El Vi Fa Sang, VII edició!
La VII edició del Festival de novel·la criminal en català El Vi Fa Sang a l’Espluga de Francolí, coincidí amb l’inici de la primavera, del 20 al 22 de març. Durant un cap de setmana assolellat, com correspon a l’estació, els addictes al gènere vam gaudir de tot un ventall d’activitats, des d’ interessants xerrades i taules rodones, fins a presentació de col·leccions i novetats criminals, entrega de premis, tast de vins, dinars literaris i vetllades negres amb música en directe. No ens oblidem de la “ruta històrica criminal” pels indrets de la vil·la on es van cometre crims reals en diferents èpoques, i d’una taula rodona teatralitzada, al Teatre del Casal de l’Espluga, on ens explicaren, no cal dir-ho, alguns “Crims històrics que van tenir lloc a la Conca de Barberà”.
Coordinat pels escriptors Salvador Balcells i Margarida Aritzeta, el festival arrancà divendres amb la benvinguda d’autoritats i organitzadors i tast de vins de la DO Conca de Barberà, per endinsar-nos a continuació en la primera taula rodona al voltant de “El Boom de la novel·la negra juvenil i crossover”, moderada per Margarida Aritzeta, amb participació de Rosana Andreu (Una taca de sang), Silvia Plana (Les llavors eternes) Joaquim Micó (221b Baker Street) i Joanjo García (L’any de la boira). Ens trobem en un boom de lectors juvenils al voltant de la novel·la negra? Rosana Andreu, escriptora i bibliotecària, opinà que “els joves d’ara llegeixen menys que nosaltres, encara que també depèn del gènere. En general, no hi trobarem grans masses de lectors”, mentre que Joaquim Micó considerà que “el verdader boom de la novel·la negra juvenil es va donar als anys vuitanta. Ara estem en un moment de recuperació, però per arribar a les dades d’aquella època, falta molt”. Per la seva banda, Silvia Plana estimà que “els joves han de poder llegir i reflexionar sobre tots els temes, sense suavitzar-los” i Joanjo García vol creure que “el que fem per fomentar la lectura és important”. Al final, tots van coincidir a dir que “un llibre juvenil ben escrit també pot agradar als adults”.
Una altra taula rodona, el dissabte 21 de març, plantejà la importància dels primers lectors (Lector Alfa, Lector Beta…) en l’obra de l’escriptor/a abans que arribi al públic lector. Irene Solanich actuà com a presentadora i moderadora, mentre que Jordi Fernando, Tecla Martorell i Jaume Benavente figuraren com a escriptors, i Anna Maria Villalonga, Agnès Toda i Maria Tortajada exerciren com a lectors zero (Alfa/Beta) dels primers. Els autors explicaren com van començar a escriure, les seves motivacions, els desafiaments, els temes dels que volien parlar en cadascuna de les seves obres… i, sobretot, van coincidir en la importància de la humilitat, la que fa que confiïn la seva obra a un lector de la seva confiança abans de la seva publicació. “El problema és que, a vegades, ets incapaç de ser crític amb tu mateix. Hi ha coses que se t’escapen. El lector zero és necessari i fa aquesta funció”, explicaren.
L’última dècada ha estat especialment prolífica en el naixement i consolidació de col·leccions de narrativa criminal en llengua catalana. A aquesta edició de El Vi Fa Sang, quatre editors ens parlaren de l’inici i desenvolupament de les seves col·leccions. Ens referim a la col·lecció Falciot negre, de Voliana Edicions, Lo Marraco Negre, de Pagès Editors, Sirena negra, de Libertània Associació literària, i Delicte, de l’editorial Llibres del Delicte. Jordi Solé Camardons, de Voliana Edicions, editorial fundada el 2010, explicà que la col·lecció Falciot negre arrancà el juny de 2023 sota la direcció de Salvador Balcells “perquè la gent demanava novel·la negra”, i ja porta deu títols publicats. Llibres del Delicte va néixer el 2013 de la mà de Marc Moreno que “volia publicar novel·la negra escrita per autors catalans”. Pagès Editors, creada el 1990 a Lleida, compta també amb una col·lecció de novel·la negra, Lo Marraco Negre, que publicà el seu primer títol el 2017, comentà Eulàlia Pagès, directora de l’editorial. L’última en arribar ha estat Libertània amb Sirena Negra, però els seus inicis difereixen de les altres col·leccions. Libertània Associació Literària va néixer el 2022 amb la idea de donar i oferir suport mutu entre escriptors en el procés creatiu, puntualitzà Joaquim Micó. “Tenim col·leccions generalistes i la de narrativa negra i criminal duu el nom de Sirena negra, personatge mitològic que atreu els navegants amb els seus cants”, afegí.
Qui no coneix a Marc Sergiot, l’inspector nascut de la ploma de Jordi de Manuel? Va aparèixer per primer cop a L’olor de la pluja, una novel·la distòpica on la protagonista principal és la sequera. En conversa amb l’Anna Maria Villalonga per presentar Dunes blanques (Ed. Clandestina), l’últim títol de la saga de Sergiot, l’autor explicà que “L’olor de la pluja” va sorgir d’un somni. Deixava de ploure absolutament i ens trobàvem amb una sequera extrema. Un dels problemes més importants que tenim és el clima”. L’escriptor combina diversos gèneres en les seves novel·les, sobretot la novel·la negra i la ciència ficció. La sèrie de Marc Sergiot compren Tres somnis blaus (2000), Cels taronges (2001), Cabells porpres (2003) L’olor de la pluja (2006), El raptor de gnoms (2007), Mans lliures (2009), La mort del corredor de fons (2013), Foc verd (2016), l’antologia de relats Mans negres (2017) i Dunes blanques (2026). Aquesta última publicació (101 de la col·lecció Crims.cat) inclou tres títols: L’olor de la pluja, L’estany negre i El despertar. “Us adonareu que faig servir els colors a moltes de les novel·les de Sergiot. Sempre signifiquen alguna cosa. A ”Dunes blanques”, aquest color és la sal de les dessaladores que hem d’utilitzar perquè no tenim aigua”, va concloure l’autor.
Moltes novetats literàries criminals de qualitat es van presentar a la VII edició de El Vi Fa Sang. Parlem de El punt de ruptura, de Jordi Dausà (Delicte), Error de càlcul, de Dora Muñoz (Clandestina/Crims.cat), Petons de foc, de Salvador Casas (Voliana/Falciot negre), Malesànimes, de Sebastià Bennasar (Delicte), El mal entès, de Márius Serra (Proa), La conversió de Habib, de Jordi Sierra i Fabra (Univers), Tot anava bé fins ara, d’Andreu Martín i Joan Miquel Capell (Clandestina/Crims.cat), Flota com una papallona, de Jordi Cervera (Delicte), Les ombres que ens acompanyen, de Cesc Cornet (Columna), Alguns callen, altres maten, de Raquel Gámez Serrano (Pagès Editors/Lo Marraco Negre), Ocellets i ocellots, de Lluis-Anton Baulenas (Xandri), Els plans del Mister, de Miquel Aguirre (Delicte), Secrets ofegats, de Susana Hernández (La Campana), Corda de cànem, de Joan Carles Libori (Voliana/Falciot negre), Polonesa, de Vicenç Villatoro (Proa) i Carnívora de Jordi Colonques (Bromera). Deu n´hi do la collita d’enguany!
Com no podia ser d’una altra manera, tampoc va faltar el lliurament de premis als guanyadors dels concursos literaris organitzats pel festival, la presentació del llibre de relats criminals premiats en les dues darreres edicions (2019 i 2025) i la ruta històrica criminal pels carrers de la vil·la conduïda per Jordi Roca Armengol, on ens vam assabentar de crims reals esgarrifosos ocorreguts al poble, començant per l’assassinat del cobrador d’impostos l’agost del 1899. L’últim acte de El Vi Fa Sang va tenir lloc al Teatre del Casal de l’Espluga amb una taula rodona teatralitzada sobre Crims Històrics a La Conca de Barberà escenificats per Tratea Teatre, amb presentació del periodista Óscar Callau i participació d’Antoni Carreras, Valentí Masalles, Enriqueta Moix i Josep Maria Vallés, que explicaren com va anar el succés i la posterior investigació. Segur que els pobles són llocs tranquils on mai passa res?
Durant el primer cap de setmana de la primavera, l’Espluga de Francolí tornà a ser la capital del crim a Catalunya (literari, és clar) per obra i gràcia del Festival de novel·la criminal en català El Vi Fa Sang. La nostra felicitació a tots els que fan possible la celebració d’aquest fantàstic esdeveniment literari.
Llarga vida a El Vi Fa Sang. Ens veiem el 2027!