Torna El Vi Fa Sang!
Després de sis anys de parèntesis, en 2025 torna El Festival de novel·la criminal en català El Vi Fa Sang. Del 21 al 23 de març L’Espluga de Francolí tornà a ser la capital criminal de Catalunya… literàriament parlant, és clar! Organitzat pel Casal de l’Espluga i coordinat pels escriptors Salvador Balcells i Margarida Aritzeta, els “addictes” al gènere negre vam poder gaudir d’un cap de setmana inoblidable amb taules rodones sobre temes d’actualitat, homenatges, presentació de novetats, vetllades gastronòmiques i musicals, lliurament de premis i un espectacular “Judici a les riuades del Francolí” al Teatre del Casal de l’Espluga.
La irrupció de la Intel·ligència Artificial ha revolucionat el nostre funcionament com a societat i ha generat noves formes de delinqüència, cada vegada més sofisticades. Com s’adapten les lleis i com s’enfronten els diferents cossos de seguretat i la justícia a aquestes activitats delictives? Pot redactar sentències el ChatGPT, i així agilitzar el funcionament dels jutjats? D’aquest tema tan interessant es va parlar a la taula rodona: “El crim en temps d’Intel·ligència Artificial”, amb la jutgessa i escriptora Graziella Moreno, el catedràtic de Dret Jordi Nieva-Fenoll, Josep A. López Garzón, cap de l’Àrea Central del Cibercrim dels Mossos d’Esquadra, i l’escriptor i també mosso d’esquadra, Rafa Melero. Moderats per Margarida Aritzeta, tots van coincidir a assenyalar que els ciberdelictes, especialment les estafes per Internet no paren d’augmentar. “D’unes vuitanta mil denúncies, el 90 % són estafes”, advertí Josep A. López Garzón, dades que va corroborar Rafa Melero afegint que “el criminal roba dades bàsiques de la suposada víctima. Només que “piqui” un de cinc-cents ja han fet negoci”. Jordi Nieva-Fenoll va admetre que “amb les lleis sempre fem tard, perquè primer ve el problema” i Graziella Moreno recordà que “sense lleis, els jutges no podem fer res i aquestes s’han d’anar adaptant als canvis que s’operen a les societats. No tenim res a veure amb la societat de 1978”, va concloure. Sobre el ChatGPT, Moreno considerà que cada cas és diferent i això vol dir que “avui dia, el ChatGPT no pot fer sentències”.
Núria Cadenes (En carn i ossos, Guillem), Xavier Aliaga (Això no és un western) i Juli Alandes (La mirada del cocodril, Caça major), representants del País Valencià, aportaren “Sang fresca” al VI Festival El Vi Fa Sang, L’escriptor i editor Sebastià Bennasar actuà com a moderador d’una estimulant taula rodona que acostà als lectors “el boom de la novel·la criminal en català al País Valencià”. Per a Bennasar, gran admirador dels tres autors, “la literatura negra que es fa al sud de Catalunya és molt bona i un dels seus valors i element clau és l’humor”. I un dels problemes és que “la Generalitat valenciana no ajuda gaire a la difusió de la cultura”, apuntà Núria Cadenes, barcelonesa que viu a la Capital del Turia des de fa vint-i-cinc anys. Tots coincidiren que escriuen per explicar la realitat, fins i tot a ells mateixos, perquè “la literatura té molta força i molta més transcendència del que pensem”. En resum, paga la pena que dediquem més atenció a les novel·les criminals que “es cuinen” a les terres del sud. Tingueu la seguretat que us atraparan!
Xavier Coma (1939-2017), un gran especialista de novel·la negra, avui gairebé oblidat, va rebre un sentit homenatge de Jordi Canal i Àlex Martín Escribà (estudiosos del gènere negre i policíac) i Joaquim Nogueró (periodista i professor de narrativa a l’Aula d’Escriptura de Girona). Xavier Coma fou director de la col·lecció “Seleccions de la Cua de Palla” de 1983 a 1995 i va editar 164 títols, amb preferència de novel·les clàssiques nord-americanes publicades entre les dècades dels trenta als seixanta del segle XX. Dins de la mateixa col·lecció es va publicar el “Diccionari de la novel·la negra nord-americana” i el “Diccionari del cinema negre”, ambdues obres del mateix Xavier Coma. La seva afició lectora va començar ben aviat. Tenia cinc anys quan va començar a llegir “Chicos”, una revista infantil que es va publicar entre 1938 i 1955. Més tard, descobriria els còmics americans que li enviaven els seus parents de Venezuela, Cuba i Argentina i a poc a poc es va convertir en aficionat als còmics, la novel·la negra i el jazz –tan present a tantes històries-. Gran lector, “va haver de llogar un pis per instal·lar la seva biblioteca, perquè els llibres no li cabien a casa”, apuntà Jordi Canal. La contribució de Xavier Coma a la difusió de la novel·la negra en català és immensa. És per això que l’oblit és imperdonable!
Parlem ara de les novetats, moltes i de qualitat, que donen fe del moment dolç que viu la novel·la negra catalana. Comencem el divendres, 21 de març, a la sala d’actes del bar del Casal, amb la presentació de “Falciot Negre”, la nova col·lecció de novel·la criminal de Voliana Edicions, dirigida per l’escriptor Salvador Balcells. Participaren el mateix director de la col·lecció, junt amb l’editor, Jordi Solé, i els autors de diferents títols de Falciot Negre. Parlem de El temps no compta, de Joaquim Micó; Codi 60 a la Pasifae, de Maria Rosa Nogué. L’home de Praga, de Jaume Albert Ollé, i Mort al riu, de Jordi Jordana. A més, Jordi Solé va esmentar Nina trencada, de Marta Moya, en representació de l’autora, que viu actualment a Tòquio, i va convidar els assistents a descobrir la resta de títols d’aquesta nova col·lecció a la pàgina web de Voliana Edicions. https://www.voliana.cat/categoria-producte/falciot-negre/
Dissabte, 22 de març: De bon matí, a la Sala Maria Font del Museu Terra vam continuar amb la presentació de novetats criminals. Parlem de L’escorxador, de Lluis Riera; Ningú no et recordarà, de Santi Sirvent Casas; Una veritat i unes quantes mentides, de Jaume Albert Ollé; L’hort de les ànimes, de Margarida Aritzeta; Lo diable és al telèfon, de Fede Cortés; Sense pietat, de Jordi Grau i Tura Soler; Sang blava, de Maria Sardans; Flors per a un cadàver, d’Anna Casamitjana i El dia dels ximples, de Pere Figueras. Un matí d’allò més “negrot”, amb ruixats inclosos.
Més novetats: Calaixos mal tancats, de Jaume Arasa; Culpables, de Marta Alòs; Diners per als morts, d’Andreu Martín; A boca de fosc, de Joan Cal; Passius, d’Ester Sureda i Interpretar els senyals, de Jordi Casals. Menció apart ens mereix Matar impunement, d’Irene Solanich que, en conversa amb Anna Maria Villalonga ens va explicar com va voler convertir la seva tesi doctoral sobre la història de la col·lecció “La Negra” nascuda sota el segell de la Magrana en un assaig fascinant sobre els objectius d’aquesta mítica col·lecció de novel·la negra: publicació de títols europeus, publicació de les primeres obres originals d’autors catalans i reviure la descoberta dels grans clàssics nord-americans. “En aquest últim cas, crec que va influir la mà d’en Jaume Fuster, a qui li encantaven els autors estatunidencs”, explicà l’autora. En qualsevol cas, un llibre de lectura imprescindible.
Una triomfal tornada de El Vi Fa Sang després de sis anys d’absència, on no va faltar de res: presentació de novetats, taules rodones sobre temes d’actualitat, homenatges, vetllades negres i musicals, lliurament de premis als guanyadors dels concursos literaris organitzats pel festival, xerrada a càrrec de l’historiador i pedagog Jordi Roca i Armengol sobre crims reals ocorreguts a l’Espluga de Francolí i, com a cloenda, l’espectacular “Judici a les riuades del Francolí” al Teatre del Casal de l’Espluga amb acusació, defensa, testimonis, jutge (el periodista i escriptor Xavier Grasset) i jurat (tot el públic assistent en una sala plena de gom a gom). Quin va ser el veredicte? El riu és innocent dels estralls provocats per les seves riuades. Som els humans els que hem de fer el que calgui per protegir-nos de la força de la naturalesa.
El Vi Fa Sang ha tornat per continuar essent un pilar indiscutible de la novel·la criminal en llengua catalana. La nostra enhorabona i felicitació a tots els que ho han fet possible! Ens veiem el 2026!