Descobrint secrets: “Vots de sang”, de Ludmilla Lacueva Canut

Nascuda a Escaldes-Engordany, Principat d’Andorra, Ludmilla Lacueva Canut compagina la seva activitat professional amb l’escriptura. Ha col·laborat amb diferents mitjans de comunicació com Ràdio Nacional d’Andorra, el diari Bondia Andorra i el Diari d’Andorra. La seva passió per la recerca històrica i la recuperació dels usos i costums andorrans la va dur a escriure “Els pioners de l’hoteleria andorrana, del segle XVI al segle XX” (2001, accèssit Premi d’Investigació del Consell General), i “L’home de mirada clara. Charles Romeu, veguer francès de 1887 a 1933”.

També destacà en el gènere de contes que recullen moments històrics o tradicions andorranes ja desaparegudes. Lectora de novel·les de misteri des de petita, el 2018, amb Mort sota zero, inicià la sèrie de novel·les policíaques ambientades principalment a territori andorrà i protagonitzades pel comissari Cerni Llop i l’exbatlle Climent Masoliver. La saga continuà amb Scrap mortal (2020), Olor de difunt (2021) i Vots de sang (2024). Aquestes dues últimes novel·les, publicades per l’Editorial Llibres del Delicte.

Ja portem quatre novel·les, quatre casos, acompanyant el comissari Cerni Llop i l’exbatlle Climent Masoliver en les seves investigacions criminals, sempre centrades en territori andorrà. Què representa cadascun d’aquests protagonistes? Potser el present (Cerni Llop) i el passat d’Andorra (Climent Masoliver)?

Exacte. Jugo amb els dos personatges que encarnen el xoc entre dues generacions al mateix temps que evidencien, per la seva manera de ser, els canvis que ha experimentat Andorra durant aquestes últimes dècades.

En Climent és el conservador de les tradicions andorranes i li fa molta ràbia que es perdin les arrels front a la globalitat que s’ha escampat a tots els països. En Cerni, no és que estigui en contra de les tradicions, però és un jove molt ben preparat que viu en un món modern i es val de les noves tecnologies per resoldre els casos. Són dues maneres de pensar que sovint xoquen. A més, hi ha també que en Climent s’ha fet gran i vol continuar sent útil, i per això sempre s’immisceix en les investigacions del comissari Llop. En Climent aporta la saviesa i al mateix temps, en ser una persona respectada, facilita que la gent es confessi amb ell.

A Vots de sang, algun personatge ens recorda que Andorra és un país petit que es vanagloria de la seguretat ciutadana, però a la novel·la se succeeixen els crims i uns esdeveniments molt foscos que porten de cap a la policia andorrana i ens fan dubtar d’aquesta afirmació. Quina és la realitat d’Andorra?

Tenim la sort que el Principat d’Andorra és un país força segur. Passen coses de tant en tant, però espero que puguem conservar per molts anys més aquesta tranquil·litat. I com és tan segur, aprofito per imaginar crims perquè tenim uns paratges meravellosos, però alhora poden disparar la imaginació amb fets misteriosos. A part de les parròquies centrals, si puges cap a la muntanya trobaràs petits pobles on tothom es coneix i se sap tota la vida i miracles. I aquí, aprofito per entreteixir històries al voltant de l’odi i la cobdícia entre veïns. Alguns odis que s’hereten de generació en generació.

A Ordino, una de les parròquies d’Andorra, troben mort un candidat el mateix dia de les eleccions comunals. A Catalunya, les parròquies són centres dedicats al culte religiós, però diria que a Andorra no és el mateix. Ens podries explicar el significat i la funció de “les parròquies d’Andorra”?

A Andorra, les parròquies representen set territoris que funcionen administrativament de manera independent de la tasca del Govern d’Andorra (per ordre protocol·lari Canillo, Encamp, Ordino, La Massana, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany). Cada parròquia agrupa un conjunt de pobles. És el que anomeneu a Catalunya un municipi. Hi tenim el Comú que seria l’ajuntament i està governat pel cònsol major i pel cònsol menor.

Al voltant del coll del candidat assassinat li han posat una argolla. Forma part d’una antiga tradició andorrana? Què ens volen dir?

Efectivament, trobaran el cos del candidat a cònsol major a la plaça d’Ordino, el mateix dia de les eleccions, amb una argolla al voltant del coll que penja d’una cadena i que podem admirar a tocar de l’església. Que jo sàpiga, només es feia a Ordino i es posava en el passat als qui havien fet una malifeta o robat perquè tots els habitants del poble veiessin el que havia fet i passés vergonya. I a la novel·la jugo amb aquesta ambigüitat de si és un lladre o ha fet alguna malifeta, cosa que ens permet endinsar-nos en la vida del candidat, de la seva família i de l’entorn.

L’acció de Vots de sang transcorre a l’Andorra actual amb algunes incursions al passat, en concret a 1963, amb un altre crim vinculat al contraban. Es van fer fortunes a Andorra pel contraban a través dels Pirineus? T’has inspirat en casos reals?

Aquesta història podria ser la de qualsevol persona i no m’he inspirat en casos reals. Si ens n’anem més enrere de l’any 1963, trobem una Andorra pobre on els seus habitants havien de marxar del país per poder-se guanyar la vida. Cal recalcar també que el contraban no era un delicte al país, més aviat complementava l’economia familiar.

Després de l’assassinat del candidat a cònsol major de la parròquia d’Ordino, se suspenen les eleccions fins passat l’enterrament. Convocades de nou, troben una mà tallada dins una urna de fusta de votació que es fa servir des de fa centenars d’anys. Quin significat té la mà tallada? Una tradició andorrana? I les urnes de fusta que es conserven i es fan servir una vegada i una altra… Es tracta d’una altra tradició?

Tallar la mà no és cap tradició andorrana, només ens faltaria uns usos i costums com aquest! Per no desvetllar gaire la història només diré que tot acte té les seves conseqüències i és allò que diem “Qui la fa, la paga”. En aquesta novel·la m’he pres una llicència i he fet que els habitants de Sornàs puguin votar al seu propi poble, quan normalment voten a la casa comuna d’Ordino, i emprin aquesta urna que s’havia utilitzat en el passat. Avui en dia ja no s’usen, però sovint les mostren com a tresor del nostre patrimoni cultural.

Continuem amb les tradicions andorranes. Parla’ns del “tamarro”. Què és?

El tamarro és un animal llegendari que no existeix. Era força costum que quan arribava algú nou a Andorra, anys cinquanta i seixanta, s’expliqués l’existència d’aquest animal, la pell del qual valia molts diners. I en aquells moments, en què els diners escassejaven, doncs era fàcil enganyar a les persones nouvingudes que no tenien por de posar-se al riu per caçar-lo.

L’exbatlle Climent Masoliver ajuda al comissari Cerni Llop, i també als lectors, a connectar amb una Andorra que ja no existeix. La novel·la fa referència a la “Torre de Caldea” que s’ha quedat petita al costat de les torres d’habitatges que s’estan construint. Quina opinió tens, com a ciutadana andorrana, d’aquest creixement urbanístic? És desmesurat, com pensa en Climent Masoliver?

Està clar que el món evoluciona, però en llocs petits com Andorra sobten aquestes construccions que canvien la imatge de la parròquia. Però això no és només exclusiu a Andorra, només cal veure la costa catalana per veure com ha canviat el paisatge. I no hem d’oblidar que en Climent ja és una persona gran que ha conegut una Andorra més tranquil·la, més familiar i tradicional. Fins no fa gaire, ens coneixíem gairebé tots.

Explica’ns com et documentes per escriure les teves novel·les de misteri. Tens algun policia de capçalera com altres escriptors?

Documentar-me per la novel·la és una de les parts que més m’agrada, a banda d’escriure. Quan començo una nova novel·la, acostumo a tenir molt clar l’inici i el final, i sobretot qui és l’assassí. Parteixo doncs d’aquesta base per iniciar la documentació i intento trobar elements tradicionals d’Andorra que ja no existeixen o que s’estan perdent i els incloc en la trama. Si és possible, que siguin elements pròpiament andorrans.

Pel que fa a la documentació policial, compto amb l’ajuda de l’excomissari i advocat Benjamí Rascagneres i del Rafa Quintana, d’Identitat Judicial, a qui faig força preguntes sobre els processos d’investigació i sobretot la coherència del que explico.

La novel·la segueix una campanya electoral des del seu inici fins al dia de reflexió i no falten les referències al joc brut d’alguns candidats o el seu entorn. Es podria millorar l’exercici d’aquest dret democràtic? Alguna idea?

En aquest cas és una novel·la de ficció, no només és el relat d’unes eleccions sinó també el d’unes persones. En aquest període de temps ens endinsem dins de les seves vides, dels seus anhels, de les seves enveges. Està clar que els candidats volen guanyar, però juguen sobretot amb la proximitat dels electors i la voluntat d’arrancar-los la promesa que el seu vot serà per ells. Pensa que en parròquies com Ordino on hi ha menys votants que a les parròquies centrals, es pot guanyar o perdre les eleccions per un sol vot. Així doncs, tot vot compta. No et pots despistar.

Andorra ha canviat molt, segons en Climent Masoliver, però encara conserva l’encant paisatgístic de les muntanyes que l’envolten, així com les bordes i els petits pobles que encaren traspuen tradició. Ens pots explicar que són les bordes i quin és el seu origen?

El seu origen és força antic i eren cases tradicionals a banda de la casa pairal que s’empraven per guardar bestiar, eines agrícoles o la collita. Amb els anys, s’han reconvertit en habitatges o en restaurants on se serveix menjar típic andorrà. I gràcies a aquesta reconversió podem admirar avui dia aquestes edificacions típicament pirinenques.

També trobem refranys, considerats expressió de la saviesa popular, a Vots de sang. Com a exemple, “més val matar un home que perdre un costum”. Coneixes més refranys que siguin genuïnament andorrans?

“Més val matar un home que perdre un costum” l’he sentit molt sovint i representa molt bé el caràcter que tenien els andorrans del segle XIX i XX, ben arrelats a la terra i a les tradicions. Un tarannà ben pirinenc, però que ningú s’espanti, no arribava mai la sang al riu. També hi havia un ús i costum, que no és un refrany, però que una vegada que dues persones arribaven a un acord es donaven la mà en senyal d’entesa. No calia fer cap contracte, l’encaixada de mà anava a missa. Eren altres temps i hi havia més honestedat.

Olor de difunt, tercer cas del comissari Cerni Llop, va guanyar el Premi Millor Novel·la VLC Negra 2022 per votació dels lectors. Com es presenta Vots de sang? Ha estat nominada ja a algun premi literari?

Vots de sang va sortir publicada fa relativament pocs mesos, per la qual cosa encara no ha estat nominada a cap premi literari. Sovint els certàmens nominen llibres publicats l’any anterior i esperem que el 2025, aporti alguna bona sorpresa. Tal com va passar amb l’anterior novel·la, Vots de sang va fent el seu camí i ha traspassat les fronteres.

Última pregunta. Estàs ja treballant en una nova investigació per en Cerni Llop i en Climent Masoliver? Parla’ns dels teus pròxims projectes.

La veritat és que escriure novel·la de gènere negre és com una addicció i una vegada tens el cuquet dins no pots parar. Ja estic treballant en la cinquena novel·la del tàndem Cerni Llop-Climent Masoliver, tot i que serà el setè llibre que publico, que com no pot ser d’una altra manera gira al voltant d’una tradició andorrana i portarà força maldecaps a la policia andorrana.

Et desitgem molta sort!