Un lustre de Taradell Negre!
Taradell Negre, Festival de Novel·la Negra Catalana, celebrà la seva cinquena edició els dies 10 i 11 d’abril. Dissabte, 11 d’abril, Mucho Más Que Un Libro va tornar a gaudir de la presentació de les últimes novetats literàries negre-criminals en llengua catalana, amb acompanyament musical a càrrec de Pau Mainé, i de l’espectacle literari-musical “Manual de supervivència. Homenatge a Boris Vian” amb l’escriptor Lluís-Anton Baulenas i el músic Pau Mainé.
Coordinat per l’escriptora Núria Martínez, Taradell Negre tancà la seva cinquena edició amb un homenatge-recordatori a Boris Vian (1920-1959), gran escriptor francès i autor polifacètic del segle XX. Glossant la seva figura, Lluís-Anton Baulenas expressà que “Va viure trenta-nou anys,, va passar ràpid, com un estel fugaç, però durant aquest temps va il·luminar la França de la postguerra, Europa i, fins i tot, la seva claror va arribar al raconet de casa nostra, on restàvem tancats en una dictadura grisa i terrible, perquè Boris Vian és un dels inspiradors de la Nova Cançó”. Autor inclassificable i contradictori, Boris Vian va escriure obres notables, com les seves novel·les: Escopiré sobre les vostres tombes (1946), Tots els morts tenen la mateixa pell (1947), Mort als lletjos (1948) i Elles no se n’adonen (1948), però aquest homenatge, de la mà de Baulenas i Mainé se centrà en la seva obra poètica, menys coneguda. Sens dubte, un reconeixement molt sentit, treballat i merescut.
El Cabaret Literari: Manual de Supervivència tancà la cinquena edició de Taradell Negre, però la jornada de dissabte va ser d’allò més fructífera en la presentació de novetats literàries en llengua catalana. Comencem amb la taula rodona “Secrets que no descansen” amb Joan Pinyol (Avi, et trauré d’aquí!) i Xavier Theros (La Verge de la Punyalada), moderats per Antoni Pladevall. Els dos autors ens presentaren dues històries que, malgrat les seves diferències, no han de caure en l’oblit. Avi, et trauré d’aquí! no és una història de ficció, sinó una vigorosa lluita per desenterrar la memòria republicana del Valle de los Caídos i retornar les despulles de Joan Colom, l’avi republicà de l’autor, mort el març de 1939, al poble de Capellades, on resideix la família. La Verge de la Punyalada, de Xavier Therós, està ambientada en la Barcelona convulsa de 1849, en els començaments de la Revolució Industrial, “quan les fàbriques estaven plenes de dones i nens que gairebé no cobraven”. L’autor, periodista de professió, explicà que “em vaig passar a la ficció fart de la realitat i del fet que, com a periodista, no podia inventar-me un final. Com a escriptor pots imaginar com podien haver passat les coses” va concloure.
“Sota sospita”, la segona taula rodona del matí, continuà amb els secrets amagats dins les novel·les negres. Parlem d’“Alguns callen, altres maten”, de Raquel Gámez Serrano, “Tot anava bé fins ara”, d’Andreu Martín i Joan Miquel Capell, i “Monsieur Diògenes”, de Pep Roura. Presentats per Sebastià Bennasar, els tres autors ens van fer cinc cèntims de la trama de les seves novel·les (sense spoilers, és clar). La història que ens explica Alguns callen, altres maten sorgeix d’un assetjament veïnal cap a la protagonista, la Joanna, que vol convertir casa seva en un allotjament de turisme rural. Tot es complica amb l’assassinat d’un veí de la urbanització. Tot anava bé fins ara, escrit a quatre mans per Joan Miquel Capell, antic comissari dels Mossos d’Esquadra, i el prolífic escriptor Andreu Martín, investiga el suposat suïcidi d’un mosso d’esquadra, mort d’un tret al cap el 1993. “La novel·la té part de ficció i part de realitat”, explicà Capell, i afegí que “escriure a quatre mans és més complicat. Amb l’Andreu no podem començar a escriure fins que ho tenim tot preparat. És un escriptor de mapa”. Per la seva part, Monsieur Diògenes, de Pep Roura, situa l’acció a Dinan, un encantador poble francès de la Bretanya. “La novel·la és molt visual, perquè vinc del món de la imatge, i em vaig inspirar en un veí que deixava coses al pàrquing de l’edifici”, comentà l’autor.
Continuant amb els secrets, tocà el torn dels “Secrets de família”, amb Biel Cussó (Del cel a l’infern), Gil Pratsobrerroca (El joc del silenci) i Susana Hernández (Secrets ofegats), moderats per Núria Martínez. “Es tracta de tres novel·les ambientades en el món rural, però amb fortes arrels amb la ciutat”, exposà Núria Martínez. Efectivament, la trama de Del cel a l’infern, ens porta de vacances a la muntanya. “Es tracta d’una família que marxa de la ciutat dues setmanes per desconnectar de la rutina diària, però hi haurà un daltabaix i… a veure com acabarà tot”, explicà Biel Cussó, mentre que Gil Pratsobrerroca, en El joc del silenci, recrea la desaparició d’una nena de set anys “que comença a tenir problemes mentals, amb un amic imaginari, poc després que la seva família marxi de Barcelona per anar a viure a un poble petit dels Pirineus”. I Susana Hernández, a Secrets ofegats, ofereix al lector dues trames temporals: 1976 i la tardor de 2023, quan la terrible sequera que assola Catalunya fa emergir de l’embassament de Sant Magí un Seat 124 amb dos cadàvers a l’interior, la Teresa i la Mireia Molins (mare i filla), desaparegudes el 1976. Quins secrets van quedar ofegats dins el pantà?
Un apetitós dinar de germanor a la Biblioteca de Taradell precedí a les taules rodones de la tarda. Comencem amb “Quan el text es fa música”. Sònia Guillén (El principi d’incertesa) i Anna Segimon (Els marges de la riera) conversaren amb Núria Martínez, amb acompanyament musical a càrrec de Pau Mainé. “Crec en la ciència i tot l’estrany em crida l’atenció”, confessà Sònia Guillén, que ha bastit un thriller inquietant a El principi d’incertesa, amb un assassí en sèrie molt atractiu que està obsessionat amb la física quàntica. “A la novel·la volia mostrar que totes les víctimes tenen una doble vida”, afegí Guillén. Els marges de la riera, òpera prima d’Anna Segimon, arranca amb l’assassinat d’una influencer vegana que treballa pel benestar dels animals. “Volia parlar del maltractament que pateixen els animals i també dels seus drets a través de la investigació policial pel crim de la influencer”, explicà Anna Segimon, que té previst escriure una trilogia al voltant d’alguns dels personatges, com Maverick, un simpàtic gosset yorkshire, i Madame Petrova, una vident peculiar que “endevina” el futur, entre d’altres.
Seguim amb llibres acompanyats per la música de Pau Mainé a la següent taula rodona: “Quan la música diu el que el llibre calla”. Sebastià Bennasar moderà la presentació d’Ocellets i ocellots, de Lluís-Anton Baulenas, i Error de càlcul, XII Premi Memorial Agustí Vehí, de Dora Muñoz. “Ocellets i ocellots és un homenatge a Pier Paolo Passolini i havia de sortir el 2025 en complir-se cinquanta anys del seu assassinat”, explicà l’autor. La novel·la recrea una possible conversa (molt improbable) entre l’intel·lectual i cineasta i el seu futur botxí una setmana abans de la seva mort. Ambientada a Mallorca, Error de càlcul ens explica en primera persona, com una dona gran que s’ha equivocat en el càlcul dels diners que necessita per viure dignament els anys que li quedin de vida, decideix fer justícia assassinant gent que pensa que s’ho mereix. “Pretenia fer crítica social sobre la gentrificació a Palma, l’edatisme, la pobresa social malgrat tenir uns ingressos… i vaig triar una persona gran com a justiciera perquè ja no pot perdre res”, exposà Dora Muñoz.
“El punt de ruptura”, l’última ronda de novetats literàries de Taradell Negre 2026, reuní a Sebastià Bennasar (Malesànimes), Jordi Cervera (Flota com una papallona…) i Maribel Torres (Et veurà tothom), moderats per Irene Solanich. A Malesànimes, Sebastià Bennasar ha volgut escriure una novel·la, ubicada en la Catalunya rural, des del punt de vista del criminal. “Els cinc protagonistes són amics i ronden la seixantena, i crec que el seu codi moral el comparteixen el 90 % de la població. “Flota com una papallona, pica com una abella”, frase del que va ser gran boxejador, Muhammad Ali, inspira el títol de la novel·la de Jordi Cervera. La idea de “Flota com una papallona…” està molt lligada a les pel·lícules negres de boxa dels anys quaranta i cinquanta. Al protagonista, l’Eduardo Romero, conegut com “La Fletxa del Guinardó” li cauen hòsties de tot arreu (als combats i a la vida real)”, afegí l’autor. Et veurà tothom, de Maribel Torres, és la quarta entrega de la sèrie de novel·les protagonitzades per la detectiva Adriana Miralles i el Pau. “La meva intenció és denunciar les coses que no m’agraden i això fa que les trames siguin cada vegada més negres”, confessà Maribel Torres. En Et veurà tothom, “he buscat la manera que els dos protagonistes tornessin a treballar plegats després de separar-se a la novel·la anterior. Ho he trobat a través de l’Annia, una amiga del Pau que li demana ajuda en ser víctima d’un xantatge digital per haver compartit fotos sexuals explicites amb la seva ex parella”, comentà Maribel Torres.
Taradell Negre celebrà la seva cinquena edició com un festival ja consolidat en el circuit de la novel·la negra en català. La nostra enhorabona a tots els que ho heu fet possible! Ens veiem el 2027!