Descobrim els secrets de «Codi 60 a la Pasífae» amb Maria Rosa Nogué.
Nascuda a Còrdova el 1965, Maria Rosa Nogué Almirall viu a Vilanova i la Geltrú (Barcelona). Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, va ser professora de català per a adults i exercí com a professora d’Ensenyament Secundari en diferents instituts. Des del 2006 és professora de Narrativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.
Ha guanyat diversos premis literaris durant la seva carrera: el premi del Centenari de l’Arribada del Ferrocarril a Vilanova (1981), de l’Aula de Lletres (1997 i 1998), Premi Nacional de Novel·la Breu del Diari de Vilanova (2000), Premi Víctor Alari de Cubelles (2002) i Premi de la Nit Literària de l’Institut d’Estudis Penedesencs (2006). Autora de contes infantils, novel·les juvenils i una novel·la de caràcter psicològic i històric (“La Casa dels Cants”, 2010), el 2017 fa un gir a la seva trajectòria literària i guanya el Premi Bellvei Negre 2017 amb “No arriba la mort”, la seva primera incursió en el camp de la novel·la negra-policíaca. A finals de 2018 publica la seva segona novel·la negra, “La segona mort de Lorenzo Contini”, ambientada entre Venècia i Barcelona i Finalista del VI Premi Gregal de Novel·la. Amb Codi 60 a la Pasifae, segon títol de la col·lecció Falciot negre, de Voliana Edicions, reprèn la sèrie de la inspectora Joana Valls i el sotsinspector Pau Raventós, a Vilanova i la Geltrú, que començà amb “No arriba la mort”.
A No arriba la mort, ens parles de narcotràfic, prostitució, proxenetes i xarxes de tràfic de dones, tot ambientat a Vilanova i la Geltrú, on vius, mentre que a La segona mort de Lorenzo Contini, viatgem literàriament a Venècia i ens endinsem en el mercat negre i falsificació d’obres d’art, a més de topar-nos amb un probable delicte d’adopció irregular. Quin és el tema principal de Codi 60 a la Pasífae?
La idea em va venir del descobriment, per les xarxes, que Vilanova i la Geltrú era escenari de pel·lícules porno rodades sense permís, i que en concret es rodaven en una casa propera a la zona del Xalet del Nin vilanoví. Després vaig voler relacionar aquest món dels rodatges il·legals amb el d’una actriu amateur que s’hi llança per despit, per desesperació.
La novel·la arranca amb una troballa macabra a l’escultura de la Pasífae, a la platja de Ribes Roges, també a Vilanova i la Geltrú. Quin significat té un “codi 60” pels mossos d’esquadra? Què ens pots explicar de la Pasífae, un dels molts personatges que formen part de la fascinant mitologia grega?
Un codi 60 es refereix a un homicidi, i és l’alerta que es llança al principi de la meva novel·la –i la que li dona títol- quan es descobreix una dona morta a l’interior de l’escultura de la Pasífae de Vilanova. És l’escultura d’una vaca que representa el mite de la reina Pasífae, condemnada per Zeus a enamorar-se d’un toro, i que espera a l’interior de la vaca que el toro la fecundi; de fet, de la unió en neix el Minotaure. La dona assassinada, com es veurà a la novel·la, té a veure amb la mitologia grega…
Codi 60 a la Pasífae torna a situar l’acció a Vilanova i la Geltrú amb els mateixos protagonistes de No arriba la mort (la inspectora Valls i el sotsinspector Raventós). Amb la investigació criminal, el lector anirà deambulant per diferents indrets de la vil·la: la plaça de la Moixiganga, l’Auditori Eduard Toldrà, l’Escola de Música, el Museu Víctor Balaguer, la platja de Ribes Roges, el Passeig Marítim… mentre algun personatge ens parlarà de festes populars tradicionals com els Tres Tombs. Podem considerar Vilanova i la Geltrú un personatge més de la novel·la? Què celebra la Festa dels Tres Tombs. Ens ho expliques?
Penso que Vilanova i la Geltrú pot ser un excel·lent escenari per a la novel·la criminal, ja que és una ciutat de mida mitjana (uns 70.000 habitants) on hom pot passar desapercebut, però no tant perquè no t’acabis coneixent, tant la gent d’ordre com la que no ho és, i també la policia segur que ens té apamats. Hi ha una veritable passió per les festes populars, i els Tres Tombs és la Festa Major Petita, la de Sant Antoni, on més d’un centenar de carruatges, cotxes de cavalls, muntures aïllades, carros de pagès o senyorials recorren la Rambla principal, tot fent Tres Tombs.
L’alerta per “codi 60” té lloc a la matinada durant el rodatge d’una pel·lícula pornogràfica il·legal a la platja de Ribes Roges. Es roden films pornogràfics a Vilanova? Ficció o realitat?
Doncs sí, hi ha o hi havia aquest tipus de rodatges, encara que el meu l’he aprofitat perquè el que havia de ser una ficció fílmica s’acabi convertint en una realitat criminal.
Més esfereïdor que les pel·lícules pornogràfiques amb actors adults són les que tenen com a protagonistes-víctimes a infants, fins i tot nadons, i les denominades “snuff movies”. S’han donat casos reals a la localitat?
Que jo sàpiga, no, per sort, ja que certament ho trobo esfereïdor. Fins i tot en la meva novel·la, el que aparentment podria ser una snuff movie acaba tenint unes claus ben diferents.
A més de la investigació per descobrir l’assassí de la dona trobada morta a la Pasífae durant el suposat rodatge d’una pel·lícula, la novel·la segueix de prop un cas de narcotràfic, que implica al pare de la víctima. Diries que pornografia i narcotràfic estan relacionats? És la comarca i les platges del Garraf una porta d’entrada pel narcotràfic internacional?
Tots els àmbits de la delinqüència jo crec que s’acaben relacionant. Evidentment la pornografia per se no és cap crim, et pot agradar o no, però segur que mou molts diners i, pel que he llegit en entrevistes, molts dels actors i actrius porno –com també en el món de la prostitució- acaben recorrent a les drogues per poder suportar aquest tipus de feina. Si es tracta de rodatges il·legals, suposo que encara és pitjor.
Malauradament, tots els quilòmetres de costa de la nostra comarca poden ser una porta d’entrada al narcotràfic, i de fet s’han fet algunes captures importants, però el que jo plantejo és una pura ficció.
Pel sotsinspector Pau Raventós, “els crims acostumen a relacionar-se amb dos factors: la passió i els diners”. Què opina Maria Rosa Nogué?
Aquesta síntesi de les causes dels crims no és meva, sinó que ve també de l’experiència d’un comissari dels mossos. Crec que té raó, entenent que la passió, que és un bell motor de l’ésser humà, pot tenir ramificacions negatives com el desig d’odi o de venjança. I sobre els diners, no cal argumentar massa…Una vella pregunta meva és: tothom té un preu?
Un altre tema que ens porta Codi 60 a la Pasífae, encara que de manera col·lateral, és el problema de les “okupacions” d’habitatges. Creus que és habitual que els autors de les “okupacions” estiguin vinculats a grups i organitzacions criminals? És una qüestió preocupant a Vilanova i la Geltrú?
El problema de la vivenda existeix, i molta gent sense cap vinculació de tipus criminal ha ocupat vivendes o habitatges en desús, també a Vilanova. Aquesta ”okupació” hauria de resoldre’s des d’àmbits governamentals. Però al darrere s’hi ha afegit gent amb interessos més tèrbols, fins i tot per fer-los servir com a centres de prostitució, i aquests són els que voldria retratar a la novel·la.
Un dels personatges de la novel·la és un admirador del controvertit cineasta Pier Paolo Pasolini, especialment del seu últim film, Saló o los 120 días de Sodoma (1975) i el vol emular produint ell mateix una pel·lícula que pugui ser considerada una obra d’art. Què en penses de Pasolini? I de la seva pel·lícula, Saló?
Pasolini és un director capaç de fer una obra mestra com Jesús de Natzaret, i de fer també una pel·lícula tan difícil de pair com Saló, que retrata la humanitat en un tremend estat de degradació. Ell mateix va patir una mort dura, fou assassinat cruelment. Per més que carreguem les tintes en la ficció, la realitat ens acaba superant. Ara bé, jo, Saló no la tornaria a veure, i la de Jesús, aquesta sí.
Laura Casamitjana, ara intendent de la comissaria de l’Eixample a Barcelona, i protagonista de La segona mort de Lorenzo Contini, també apareix a Codi 60 a la Pasifae. T’agrada fer “cameos” amb els teus personatges a novel·les on tenen un paper més secundari? Tornarem a trobar la Casamitjana en una altra història?
Sí, m’agrada molt jugar amb els personatges a mida que els vaig col·locant aquí i allà en les novel·les, i com que la Laura Casamitjana havia tingut una actuació brillant a Barcelona, em va agradar fer-la venir a Vilanova a supervisar la gent d’aquí, que no n’estaven gens contents. Crec que si, que tornarà a venir, perquè en el fons li ha agradat Vilanova…
La inspectora Valls té dos fills bessons de tretze anys que tot just comencen l’adolescència. T’has inspirat en persones reals? Podrien tenir un paper més rellevant en futures trames?
Sí, vaig tenir una inspiració de la realitat, però després m’ho he inventat tot. Segur que els adolescents sortiran, perquè com a mare de dos nois –ara ja joves de 20 i 24 anys- i autora juvenil, m’interessa molt aquesta edat on tot encara és possible, i al mateix temps, s’és molt fràgil.
Tornant al sotsinspector Pau Raventós, els lectors descobriran que és membre d’un Club de Lectura de Novel·la Negra i que al Club estan llegint una novel·la de Michael Connelly, de la sèrie del detectiu Harry Bosch. T’agrada Michael Connelly i el seu personatge, Harry Bosch? Explica’ns per què i quins títols ens recomanaries?
M’agrada que en els meus llibres es parli també d’altres lectures, i sempre he pensat que els lectors i lectores catalans –potser també europeus en general- tenim una flaca per la literatura anglesa i americana, encara més potser si és del gènere criminal. Harry Bosch m’agrada perquè encarna aquest policia prototípic, honest però abatut, i també m’agrada que Connelly lligui la seva existència a un altre personatge seu estrella, en Mickey Haller, advocat, del qual és germanastre. Potser recomanaria el primer de la sèrie, El eco negro, on es presenta el personatge d’en Harry Bosch i el seu trauma pel passat al Vietnam.
Per acabar, et demanaria que ens parlessis dels teus projectes de futur. Trobarem aviat la inspectora Valls i el sotsinspector Raventós en un nou cas?
Tinc intenció d’obrir un altre codi, sí, i aquest cop m’agradaria situar-lo en un ambient que m’agrada molt, el de la música clàssica, en el marc d’un espai on actualment es fan concerts, casaments i es celebren esdeveniments privats, com és el Xalet del Nin de Vilanova i la Geltrú, amb unes vistes precioses al mar, incloent l’espigó de la Pasífae.
Et desitgem molta sort!