Suportar els idiotes?

Per Joaquim Micó, autor d’Elogi dels fumuts, al món hi ha tres tipus de persones: els poderosos, els idiotes i els fumuts. I els que ho tenen pitjor són els fumuts, que no tenen cap poder ((al contrari dels poderosos que maneguen el món) i han de suportar els idiotes.

Però, ¿és possible l’extinció dels idiotes? L’Elogi dels fumuts, un recull de dotze contes de Joaquim Micó ho veu altament improbable. Els relats són ben diversos i diferents, si bé domina el color negre, de veure-ho tot negre, de posar-se negre amb el que passa al món, d’humor negre, de gènere negre, de vegades fosc, negríssim, però sempre amb un nexe en comú, una mirada tendra i astorada sobre l’estupidesa humana.

Per les pàgines d’Elogi dels fumuts es passegen tota mena d’idiotes; individus absurds que no donen mai treva a la seva estupidesa, prenent forma de marit, polític, guerrer, somiatruites, maltractador, assassí, víctima, escriptor, lector… Tant en masculí com en femení o no binari. Dels dotze relats hi trobareu set d’inèdits: El perfum de la venjança; La filla d’en Joan; Carta a un desconegut; Com gat, gos o simi; Persisteix, Bofarull, persisteix; L’ombra d’un instant i Amb ametllons a les butxaques. Altres, ja publicats, són Esborranys i consciència d’un premi Sant Jordi; No passegen els morts, Premi XIX Concurs de Narrativa Els cinc pins,  Sant Pere de Ribes, 2018; Dunkel, Premi I Concurs de Relats El Segre de Negre, Lleida 2019; Crònica de l’honor i lo voler, Premi I Festival Literari Castell de Canyelles, Canyelles 2020; i No era una princesa, Premi XXXIII Concurs Ferran Canyameres Òmnium Cultural, Terrassa, 2021.

Joaquim Micó va néixer a Barcelona, però resideix a Cubelles. Va començar a escriure guions per la revista de còmic Más Madera, col·laborant amb alguns dels millors dibuixants d’humor del moment. Molt aviat va compaginar un bon grapat de feines com a narrador d’històries: guions de còmic i televisió, contes infantils, treballs d’encàrrec per agència, negre literari, director d’una ràdio local, cap de premsa d’una productora cinematogràfica… El 1989, amb la seva primera novel·la, Qualsevol nit pot sortir el sol, guanya el Premi Crítica Serra d’Or de Literatura Juvenil. Seguiran 221-B Baker Street; Ulleres de soul, Paraula de sioux, Perkins i McIlroy, Investigadors privats… I encara va trobar temps per llicenciar-se en Història Medieval, publicant també algun que altre treball d’investigació.

Després d’uns quants anys dedicat a la docència i, més tard, a treballs directius en l’empresa privada, a mitjans de 2018 nota a l’estómac el ressorgiment del conegut cuc de la creativitat i comença a escriure relats breus… i a guanyar premis. Elogi dels fumuts, publicada el maig de 2022, recull dotze d’aquests relats breus. Mentre, l’autor ha guanyat el VI Premi Bellvei Negre amb la novel·la Mai no tindrem París, una història sobre un assassí cinèfil, que es presentarà en societat a Bellvei el pròxim 1 d’octubre. Trobareu més informació al Blog de l’autor https://nosomakansas.blogspot.com.

De moment, gaudirem d’aquests dotze contes sobre la improbable extinció dels idiotes a Elogi dels fumuts. Pobres fumuts que han de suportar als idiotes!