Barcelona, ciutat d’espies!
Avui, Barcelona és vista arreu del món com una amable ciutat mediterrània, seu dels Jocs Olímpics de 1992 i bolcada en el turisme, però la Ciutat Comtal també va ser coneguda amb el sobrenom de “la Rosa de Foc” arran dels fets de la Setmana Tràgica de 1909. I aquesta ciutat de contrastos va ser un formiguer d’espies de tots els bàndols durant els primers anys de la dècada de 1940. D’aquesta època fosca ens parla “Una veritat i unes quantes mentides”, novel·la d’espionatge de Jaume Albert Ollé, publicada per Edicions Xandri i presentada a la Llibreria Ona, de Barcelona, el dijous 9 de gener.
Acompanyat per l’escriptor i historiador Josep Calvet, Jaume Albert Ollé ens descobrí la realitat d’una Barcelona molt diferent de la que avui coneixem. “Era una ciutat plena d’espies i de refugiats. Entre 1943 i 1944 entre vuit i deu mil jueus arribaren a Barcelona fugint del nazisme, amb la intenció d’emigrar cap a països més segurs a través, moltes vegades, de Portugal. Més tard, acabat el conflicte bèl·lic, fugitius nazis del Tercer Reich van trobar a l’Espanya franquista un refugi segur”.
El protagonista de Una veritat i unes quantes mentides és el Capità Alcaraz, personatge conegut dels lectors per altres novel·les de rerefons històric de Jaume Albert Ollé. El Capità Alcaraz, agent al servei del règim franquista i fill de pare basc i mare catalana, anirà a Barcelona per investigar l’assassinat d’un company i recuperar documents confidencials, que podrien ser molt perillosos per l’estabilitat del règim.
Una veritat i unes quantes mentides és una novel·la d’espionatge, acció i suspens. Igual que al Capità Alcaraz, al lector li tocarà descobrir una veritat que pot estar amagada sota un grapat de mentides. “D’aquí el títol. Forma part dels serveis secrets fabricar informació falsa per despistar l’enemic”, explicà l’autor. Anys foscos, on no existia oposició al règim. “Tots els opositors eren morts, havien fugit o eren a la presó. I, a més, la Falange controlava tota la ciutat i, durant la Guerra Mundial, informaven als nazis de qui entrava i sortia”.
Jaume Albert Ollé va néixer a Barcelona el 1959. Amb arrels familiars a Lleida, passa temporades a la Vall Fosca (Pallars Jussà). Molt aficionat a la novel·la negra, ha estat premiat amb relats curts al Festival de Novel·la Negra El Vi Fa Sang el 2018 i 2019. També va ser finalista al Segre de Negre 2021. En 2022 col·laborà al llibre de relats col·lectiu “Els camins escrits del Pirineu”. Ha publicat tres novel·les amb base històrica “Els llops sempre tornen” (2019), “Xiula la mort” (2021) i “Mentre duri la flama” (2023). Amb “L’home de Praga”, número 4 de la Col·lecció Falciot Negre, de Voliana Edicions, fa el salt al gènere negre i d’espionatge.
Una veritat i unes quantes mentides ens ofereix unes pinzellades de la història recent de Barcelona en una novel·la d’espionatge molt entretinguda que no podràs parar de llegir.
Barcelona, ciutat d’espies? Qui ho anava a dir!