Descobreix els secrets de “Les flames de l’odi” amb Nil Kandel

Nil Kandel va néixer a Sabadell i sempre ha viscut prop de Barcelona. Va créixer en una masia i allà va descobrir la seva afició per la lectura. Passava llargues hores llegint novel·les d’aventures i de misteri i li agradava imaginar històries, A l’adolescència va començar a escriure relats curts inspirats en els seus autors preferits i poesies on reflectia les seves inquietuds. La música i la literatura es van convertir en les seves passions. Va col·laborar amb bandes de rock progressiu i va compondre vàries cançons. Fins que es va decidir a escriure novel·les, sobretot, de suspens i d’intriga psicològica. Ha publicat La última carta de Nagore (2019), La vida oculta de la ciudad (2020) y Almas cautivas (2021) en castellà. Les flames de l’odi (2024) és la primera novel·la que publica en català.

Vas començar amb la autopublicació, però Les flames de l’odi és la teva primera novel·la publicada en català i amb una editorial, Llibres del Delicte. Com ha anat l’experiència?

Molt bé. Em sento molt satisfet. No només per publicar la primera novel·la en català, també per haver-ho fet amb Llibres del Delicte, una editorial amb prestigi i tot un referent en el gènere de la novel·la negra a Catalunya. Havia llegit uns quants llibres d’aquesta editorial i m’havien agradat molt per la qualitat. Va ser un procés molt interessant, des que van acceptar la proposta fins que ha sortit a la venda. El Marc Moreno és un gran  professional, coneix molt bé el funcionament d’aquest tipus de novel·les i el sector. Vam col·laborar molt i estic content amb el resultat.

A Les flames de l’odi la música es part de la història i acompanya als personatges, sigui com a música clàssica, electrònica o diferents tipus de rock: alternatiu, progressiu, punk rock, indie rock, etc. Explica’ns el perquè d’incloure la música dins la trama de la novel·la i perquè aquest tipus de música en particular.

El cert és que sempre m’ha agradat incloure referències musicals a les novel·les. La música va ser molt important per a mi en llargues etapes de la vida. Sobretot la música que es va fer als anys 70 i 80. També intento que les referències musicals tinguin relació amb els personatges que apareixen en el moment concret de la novel·la, ja sigui pel seu caràcter, l’estat d’ànim o la situació que viuen.

La historia arranca amb l’assassinat de l’Osval, un home jove de passat desconegut que, junt amb la Martina, ha esdevingut un referent i gairebé una taula de salvació per la Greta, una dona enfonsada en un pou de desesperació arran de la mort del seu marit, quatre anys abans. T’has inspirat en persones i situacions reals?

Bé,alguns detalls dels personatges estan inspirats en persones que he conegut, tan a nivell físic com psicològic, però res més que això. En quant a les situacions, és cert que vaig rescatar alguns records de la meva infantesa i adolescència per descriure alguns passatges de la novel·la, però tot el que vaig viure queda molt lluny del que s’explica a Les flames de l’odi.

Flavio, el marit de la Greta, és mort en un incendi estrany que recorda al lector un altre incendi esdevingut molts anys abans amb conseqüències devastadores per els protagonistes. Més tard, esclaten les flames de l’odi que ens acosten a la desfeta moral. ¿Quin va ser el teu objectiu al escriure la història? ¿Què pot fer créixer les nostres pròpies flames de l’odi i com es poden apaivagar?

Un dels objectius era parlar de l’odi i com ens afecta al llarg de la vida, tan si el projectem com si en som víctimes. Apart d’això, els personatges de la novel·la també pateixen les conseqüències de la soledat i conflictes interns que deriven en malalties mentals.  L’odi és un sentiment que forma part de la condició humana i segueix tan viu com fa cinc mil anys. Pot néixer quan ens sentim atacats o maltractats, ja sigui a nivell individual o col·lectiu. Ho estem veient ara, amb els conflictes que hi ha entre comunitats i països. Poden durar molts anys i moltes dècades, i això fa que es mantingui viu l’odi entre uns i altres. Els nens creixen i veuen com destrueixen les seves cases i maten essers estimats, i això fa que l’odi passi de generació a generació. A nivell individual, molts nens i adolescents reben maltractament psicològic i físic a les escoles i en el seu entorn, això també pot generar un odi incontrolable que pot tenir conseqüències devastadores. A la novel·la també es parla de l’auto odi, que cada vegada és més present entre els adolescents, potser pel mal us que es fa de les xarxes socials.

L’Hugo, el fill de 16 anys de la Greta i el Flavio, va quedar molt trasbalsat arran de la mort del seu pare i culpabilitza a la seva mare tant com la necessita. Volies fer una crida d’atenció pel distanciament i la incomprensió, quan no oberta hostilitat entre pares i fills amb l’esclat de l’adolescència?

L’adolescència sempre ha sigut una edat molt complicada. És una etapa on experimentem molts canvis que ens poden afectar a nivell psicològic si no hi ha una bona comunicació amb la família i amb l’entorn escolar o social. Llavors surt el distanciament i la incomprensió. Sembla que ara aquests problemes haurien de ser més senzills de resoldre, ja que en el sector educatiu hi ha un suport psicològic que abans no hi era, però tot indica que hi ha més problemes que fa trenta anys en aquest aspecte. Els adolescents reben un munt d’informació a cada moment i això pot afectar a nivell educatiu i de creixement personal si no se sap gestionar.

Durant les últimes dècades han augmentat les adopcions internacionals al nostre país. Aquest és un dels temes que es plantegen a Les flames de l’odi. Què opines de les adopcions internacionals? Coneixes casos reals?   

Conec alguns casos reals i haig de dir que la majoria han tingut un resultat positiu, tan pels pares com pels fills adoptius. És cert que hi ha casos molt problemàtics, però això també passa entre pares i fills biològics. Opino que les adopcions internacionals són una bona solució, tot i els problemes burocràtics que sovint són massa complicats. Significa donar una oportunitat a nens i nenes que tenen un futur molt fosc al haver nascut en zones on hi ha conflictes armats i una pobresa extrema.

Un diamant, “El cor blau de Botswana”, adquirit durant un viatge per l’Àfrica per un dels personatges, és cobdiciat per molts altres. ¿Quin significat té aquest diamant dins la trama?

El diamant forma part del fil argumental. És un dels nexes que uneixen uns fets que van passar fa vint anys amb l’actualitat. Es un objectiu per alguns personatges i es converteix en una trampa per altres que no en coneixen l’existència.

De fet, hi ha dues trames a Les flames de l’odi: la primera comença a Sarajevo l’abril de 1997 amb una adopció internacional que enllaça amb la dramàtica situació que viu la Greta vint anys més tard. Què en penses de fer servir dues trames, en principi inconnexes, que acaben convergint en una mateixa història?

Bé, jo tenia dues idees quan vaig començar a escriure la novel·la. Un incendi estrany en una cabana, a prop d’un llac, i les rivalitats que sorgeixen en una casa on conviuen sis nens adoptats. A les novel·les sol haver-hi una trama principal, però pot haver-hi més trames que enllacen i donen forma a la història que es vol explicar. Per a mi és un bon recurs tenir dues o més idees com a punt de partida i que després girin al voltant de la trama principal de la novel·la.

A la nostra societat tenim tendència a idealitzar la innocència i la bondat dels anys infantils, però això no és necessàriament cert, com comprovem a la esfereïdora novel·la El senyor de les mosques, de William Golding (1911-1993), i potser també a “Les flames de l’odi”.  Creus en la angelical  innocència dels nens o aquesta suposada bondat intrínseca depèn de moltes coses?

Per parlar de la suposada bondat dels nens hem de pensar primer en la condició humana. No podem oblidar la crueltat que els humans hem projectat al llarg de la història, y això és un factor genètic important. Els nens tenen tendència a expressar aquesta crueltat contra essers que consideren més dèbils. Pot ser contra animals o contra nens i nenes que mostren debilitats, problemes físics o mentals. Això es pot evitar amb un entorn favorable i una educació adequada per part de la família. William Golding fa una al·legoria magistral de la condició humana en la seva novel·la, on els infants han de sobreviure en un lloc inhòspit, sense que ningú els controli ni els doni suport moral. Llavors surten els seus instints més perversos i cruels. Jo vaig créixer en un entorn rural, on els nens passàvem moltes hores als boscos i als camps, sense cap persona adulta al voltant. Puc assegurar que vaig veure molta més crueltat que bondat. Per altre banda, si els nens veuen conductes violentes en els pares, la crueltat es pot desenvolupar d’una forma encara més extrema.

“Ningú és totalment bo, ni totalment dolent”. És el que em suggereixen alguns dels personatges de Les flames de l’odi. Què en pensa Nil Kandel?

És cert. En alguna de les meves novel·les anteriors vaig crear personatges malèfics. Homes i dones detestables en les que només hi podies trobar malícia. A Les flames de l’odi hi ha personatges que poden semblar bones persones, però tenen una part fosca que condiciona les seves vides. Per altre banda, els que semblen dolents també tenen una part positiva i s’hi pot trobar bondat. Ho vaig voler fer així. En el fons, d’una forma o altre, tots són víctimes de l’odi.

Tenim un altre personatge, no humà, el gos Risso, que juga un paper essencial per evitar l’enfonsament total de la Greta. Creus en el poder terapèutic d’un animal de companyia? Tens o has tingut una mascota? Ho recomanaries?

Jo sempre he viscut amb animals i ho trobo molt normal. A casa els avis hi havia gats i gossos i a casa els pares hi havia gats. Després, jo sempre he tingut gats a casa. Actualment en tinc tres. Entenc que a les persones que mai han viscut amb animals els costi, però jo ho recomanaria a la gent que pateix mancances afectives. Sempre que la situació ho permeti, és clar. S’ha de tenir clar que els animals no són objectes. Si no es poden cuidar com es mereixen, millor no tenir-ne.

Com vas triar el títol de la novel·la?

Bé, l’odi i el foc són dos elements essencials a la novel·la. Un incendi misteriós a una cabana va ser el punt de partida per començar la història, i l’odi és el motor que mou la trama. Vaig tenir clar que el foc i l’odi havien de formar part del títol.

Acabem, com sempre, demanant a Nil Kandel que ens parli dels seus pròxims projectes literaris

Doncs ara tinc una novel·la que vaig escriure fa uns anys i que l’he refet per adaptar-la a l’actualitat. La tinc a punt per publicar, però encara no he decidit com i quan fer-ho. Per altre banda, estic acabant una novel·la situada en un poble imaginari de La Garrotxa. Un poble molt petit on han desaparegut dos nens i una nena en els últims anys. Només em queden alguns detalls. El cert és que m’agrada combinar històries que passen a la ciutat amb altres que passen a llocs rurals. I ja tinc en ment la propera. En fi, crear històries és el que més m’agrada i penso fer-ho mentre tingui bones idees i no marxi la inspiració.

Et desitgem molta sort!