Un tast de Creixell Crims 2024!
Enguany, Creixell Crims ha celebrat la seva tercera edició els dies 12 i 13 de juliol, compaginant el lliurament de premis amb interessants taules rodones, presentació de novetats, dansa, actuacions musicals, dinar de germanor a la cafeteria Aqua, i, per acabar, concert del grup “Julivert” amb cançons populars i de taverna.
Organitzat per l’Ajuntament de Creixell i per la Biblioteca Municipal de la localitat, i coordinat per l’escriptora Raquel Gámez- Serrano i la directora de Bibliocreixell, Maribel Pérez Fontanillas, el festival va arrancar divendres 12 a les 19 h i es va dedicar, especialment, a l’entrega de premis. Destaquem el Premi Margarida Aritzeta-Vila de Creixell a l’escriptora barcelonesa Teresa Solana, per la seva novel·la Carpe Diem, que serà publicada per l’Editorial Clandestina, el II Premi Trajectòria al prolífic autor Andreu Martín, el II Premi juvenil de relats de misteri Jordi Tiñena a Fàtima Cubell (Batxiller), Laia Sancho (tercer i quart d’ESO) i Laia Beltran (primer i segon d’ESO). Per acabar, el II Premi al millor aparador criminal ha estat per a la farmàcia de Creixell.
Dissabte 13 va estar dedicat al debat i presentació de novetats literàries en taules rodones repartides entre el matí i la tarda, però la jornada va començar amb la trista notícia del traspàs del regidor de Cultura i exalcalde de Creixell, Jordi Llopart, que va ocupar diferents càrrecs al consistori de la localitat durant vint-i-set anys. Un minut de silenci en senyal de condol i respecte pel finat i els seus familiars va precedir l’inici de les taules rodones dedicades a “la justícia i el crim”.
“Homes petits, gran món” novel·la negra del nord-americà W.R. Burnett (1899-1982) publicada el 1951, tracta de la corrupció dels càrrecs públics i és el títol de la primera Taula rodona, que va reunir a Àlex Martín Escribà (Interrogatoris), Gemma Pascual (Torturades) i Pau Juvillà (El vertigen interior), moderats per Raquel Gámez-Serrano. “Si oblidem el passat, estem condemnats a reviure´l”, una bonica frase del filòsof George Santayana (1863-1952), resumeix la idea principal subjacent en les obres d’aquests tres autors, que ens parlen de la relació entre novel·la negra i memòria històrica. Tant la novel·la negra (El vertigen interior), com les converses amb diferents escriptors i estudiosos del gènere negre (Interrogatoris), i els testimonis de vint-i-dues-dones torturades a la comissaria de Via Laietana (Torturades) formen part d’aquesta història que no podem oblidar.
A la següent Taula rodona, “Jutge i part”, Raquel Gámez Serrano ens presentà dues novel·les: Riu de safirs, de Marc Pastor, i Cartes marcades, de Maribel Torres. Riu de safirs és una novel·la d’aventures ambientada a Madagascar als primers anys del segle XXI. “L’any 1998 es va descobrir un jaciment de safirs en un poblet de l’illa de Madagascar. Va venir gent de tot arreu atreta per una moderna febre de l’or que acaba malament, com totes”, explica l’autor, que va afegir que se sent lligat emocionalment a Madagascar “perquè el 2014 vam viatjar allà i vam viure tres mesos per formalitzar l’adopció del nostre fill”. La trama de Cartes Marcades ens acosta al tràfic de dones i l’explotació sexual. “A l’Estat espanyol hi ha moltes màfies de molts països que es dediquen al tràfic de dones”, denuncià Maribel Torres. “La novel·la ens parla de com es pot utilitzar la tecnologia per fer el mal i també de diferents maneres de tenir lligades a les dones que volen sortir-se de la prostitució. Una, i potser la principal, és la pressió psicològica. Les capten de molt joves i els hi fan creure que no serveixen per res més. Afegim la por al que els he poden fer si fugen”. Impactant!
“Matar un rossinyol”, títol de l’esplèndida novel·la de Harper Lee (1926-2016) Premi Pulitzer 1961, no podia faltar en aquesta tercera edició de Creixell Crims dedicada a “la justícia i el crim”. En la taula rodona, Anna Maria Villalonga, escriptora i comissaria de Tiana Negra, ens presentà Xavier Aliaga, amb Això no és un western, continuació de la sèrie de l’inspector d’origen guineà Feliu Oyono, i Cristina Fornós, que debuta en l’escriptura amb un thriller històric, La terra del silenci trencat, ambientada a La Cartoixa d’Escaladei. “Han passat deu anys d’ençà que Aliaga va publicar Dos metres quadrats de sang jove”, segona novel·la protagonitzada per Feliu Oyono, “El temps passa molt de pressa, he fet altres coses, però volia recuperar aquest personatge, explicant com li va la vida, encara que a la novel·la el lector trobarà moltes coses més: màfies, espionatge, competència entre cossos policials, servies secrets, etc.”, comentà l’autor. Per a Cristina Fornós, La terra del silenci trencat és la seva òpera prima. “M’agrada molt la novel·la negra, i també la novel·la històrica, i vaig decidir escriure un thriller amb rerefons històric, amb dues trames temporals: el segle XV i l’actualitat i en escenaris poc coneguts, com Escaladei”, confessà.
Matí a Cal Cabaler, dinar de germanor amb autors a la cafeteria Aqua, i després d’una relaxada sobretaula, tots cap a la Biblioteca de Creixell per assistir a les taules rodones de la tarda. Comencem amb “El jutge i el seu botxí” (1950), novel·la de Friedrich Dürrenmatt (1921-1990) representats per Joaquim Micó (El temps no compta) i Núria Martínez (Bruta i esquinçada), moderats per la periodista Mònica Socias. Bruta i esquinçada ens parla de la por. És la història d’una violació en grup i de les seves conseqüències. “És una denúncia social que neix arran de la ràbia que vaig sentir sobre com es va enfocar la violació de la Manada a Pamplona”. A El temps no compta, de Joaquim Micó, l’humor és el conductor de la història. “Volia fer un “Con la muerte en los talones”, a la catalana, amb un personatge que rep una trucada policial de matinada i que no entén res del que li passa a partir de llavors i no ho entendrà fins a gairebé al final de la novel·la”, explica l’autor.
Arribem a l’última taula rodona de la tarda i de Creixell Crims amb “Anatomia d’un assassinat” (1958) novel·la de John D. Voelker (1903-1991) portada al cinema per Otto Preminger. Però no un, sinó tres assassinats tenen lloc a les primeres pàgines, de Caront, novel·la de Jordi de Manuel a cavall entre el gènere negre i la ciència-ficció. “El lector es trobarà una astronau formada per 27 cubs que va a Caront, el satèl·lit més gran de Plutó. Dins viatgen més robots que persones (la meitat hibernades). Arran dels crims, despertaran la inspectora de policia Sara Bruc perquè investigui els fets. Aquesta última taula rodona, moderada per Raquel Gámez-Serrano també comptà amb Ferran Grau, autor de Hiperràbia, novel·la basada en un crim real ocorregut el 2005, el de la indigent Maria Rosario Endrinal en un caixer de la Caixa, a Barcelona. “Vaig poder entrevistar a un dels implicats en aquest crim horrible, que llavors tenia divuit anys acabats de complir. Està penedit, però em va dir que en aquells moments “feien el mateix que els nois de La naranja mecànica”, la mítica pel·lícula de Stanley Kubrick”.
“Un judici de pedra” (1977), novel·la de Ruth Rendell (1930-2015), il·lustrà la conversa entre la periodista i escriptora gallega, María Solar, i Raquel Gámez-Serrano, i tancà els actes literaris de Creixell Crims 2024. Parlant una en gallec i l’altra en català van demostrar que el coneixement i la cura de les diferents llengües de l’Estat espanyol ens enriqueix com a societat. La culpa, novel·la de María Solar, té un principi molt potent: Amanda, la protagonista, descobreix que és l’única hereva de la fortuna de l’anciana senyora Gondar, una dona gairebé desconeguda. “En aquesta novel·la volia parlar, especialment, de les amistats tòxiques, de les persones que tenen aptituds especials per aconseguir que unes altres se sentin culpables”, explicà María Solar. Si no us voleu sentir culpables, no us la perdeu!
Amb “La culpa” de María Solar, acabaren les activitats literàries de la tercera edició de Creixell Crims, un festival que, pas a pas, es consolida com un dels referents de la novel·la negra i criminal en llengua catalana. Enhorabona a tots el que ho feu possible!