¿Hem tingut París a la “Barra/Llibre”?
No, Mai no hem tingut París a la Barra/Llibre, l’acollidora llibreria del barri de Sants (Barcelona) ni l’han tingut els protagonistes d’aquesta novel·la negra, 1er Premi Bellvei Negre, de Joaquim Micó. Escrita en primera persona, Mai no hem tingut París ens presenta a en Jaume Bou, un personatge que bé podria ser una mena de “James Bond”, amb llicencia per matar quan rep un “encàrrec” prou ben pagat. Per conèixer millor aquest peculiar assassí, protagonista d’una novel·la negra amb altes dosis d’humor, vam tenir el plaer de parlar amb l’autor i la nostra especialista en novel·la negra Charo González a la llibreria Barra Llibre. Va ser dijous, 6 de juliol, a les 19 h.
En Jaume Bou (nom fictici) és un assassí professional i es pren aquesta “feina” com un ofici en què és un dels millors. Va néixer a Barcelona, però va marxar fa molt de temps, encara que de quan en quan torna a la seva ciutat. A Mai no hem tingut París el trobem a Barcelona, precisament, per complir una “feina” que li han encomanat i que no ha pogut rebutjar, abans de prendre´s unes llargues i desitjades vacances. Ha de liquidar un advocat corrupte que trenta anys enrere li va “prendre” la seva noia. Prepararà la seva acció amb la màxima cura sense deixar res a l’atzar, però l’aparició d’una altra dona trastocarà tots els seus plans.
Encara no hem parlat de com és el nostre assassí. Charo González, va confessar que ja porta llegits cinquanta-un llibres en el que va d’any (alguns ja oblidats), però no ha oblidat a Jaume Bou. El recorda com un assassí professional molt cinèfil. “De fet, l’autor desafia al lector a trobar els prop de vuitanta esments cinematogràfics dins les pàgines de Mai no hem tingut París”, va explicar. T’atreveixes lector a acceptar aquest repte? A més, Joaquim Micó ha dotat el seu protagonista d’un estricte codi deontològic en què l’ètica té un paper predominant. En Jaume Bou es considera només un treballador que lloga la seva mà d’obra per matar gent. No és un psicòpata, mata per “encàrrec”, és enemic de la violència desfermada i gratuïta i es pregunta qui és més culpable: l’executor o qui encarrega el crim? El seu creador l’ha fet culte, molt llegit i un gran amant del cinema, a més de dotar-lo d’un estricte codi deontològic: en Jaume Bou mai mata nens, ni dones embarassades, ni clergues de qualsevol religió (això potser per un punt “supersticiós”) i, sobre tot, no mata ningú que li cau bé.
Joaquim Micó va néixer a Barcelona (com en Jaume Bou) i és llicenciat en Història Medieval i enòleg. Ha passat mitja vida fent guions de còmic i televisió, contes infantils, treballs per agencia, de negre literari i un munt de feines més…Amb la seva primera novel·la, “Qualsevol nit pot sortir el sol” (1989) guanya el Premi Crítica Serra d’Or de Literatura Juvenil. Segueixen altres títols, com ara “221-B Baker Street”, “Ulleres de soul”… i ja en 2022 publica el recull de narracions “Elogi dels fumuts”, dotze contes sobre la improbable extinció dels idiotes. Entre altres premis ha guanyat també El Segre de Negre 2019 amb el relat “Dunkel”, el I Festival Literari Castell de Canyelles amb l’obra “Crònica de l’honor i lo voler” i el XXXIII Premi Ferran Canyameres de narrativa breu, primer premi ex aequo amb “Era una princesa”. Amb la novel·la negra “Mai no hem tingut Paris”, publicada en 2023, guanyà el 1er Premi VI Bellvei Negre. En 2023 publica també El temps no compta, primera novel·la de la nova col·lecció de novel·la negra en català, Falciot Negre, de Voliana Edicions.
Mai no hem tingut París… o potser el tindrem algun dia si ens tornem a trobar en Jaume Bou, un assassí cinèfil que no et podràs treure del cap. Qui sap!