Novel·les en temps violents!

“Pel camí de Singra”, de Rafa Saiz, i “La còpia”, de Jordi Frabad, són dues novel·les molt diferents, però tenen en comú que “enganxen” al lector des de les primeres pàgines i que ens parlen de violència en temps violents. La primera està basada en fets reals i molt dramàtics d’un passat no gaire llunyà; la segona és pura ficció, una novel·la de crims amb molts girs argumentals, guanyadora del III Premi Bellvei Negre 2019. I totes dues són novel·les de proximitat: Bellvei i pobles de l’Alt i Baix Penedès en el cas de “La còpia”, i zones de Catalunya i Aragó en “Pel Camí de Singrà”. Ahir, 31 de gener, a la Biblioteca municipal de Cubelles Mn. Joan Avinyó, en un acte cultural organitzat per l’associació literària Libertània, vam parlar d’aquestes dues novel·les, de realitat i ficció, de l’espurna que precedeix a l’escriptura de l’obra, de la importància de la memòria històrica i de molt més.
Pel camí de Singra / Camino de Singra, escrita en català i castellà per Rafa Saiz, narra el periple de Federico Centellas, un soldat republicà, des que va ser reclutat al seu poble, Jorba, fins que es donà per desaparegut a la cruenta batalla de Singra, un petit poble de la província de Terol, el 25 de gener de 1938. ”Federico, com tants altres joves de la seva generació, només volia viure en pau amb la seva família. En el moment del seu reclutament tenia vint-i-set anys, estava casat i amb una filla molt petita, i es guanyava la vida com a paleta. Va ser el primer marit de l’àvia de la meva dona” explicà l’autor, que va sentir la necessitat d’escriure una novel·la al trobar les cartes de Federico a la Tereseta, la seva muller, al doble fons d’un antic moble. També va influir el treball de recerca de batxillerat titulat “Avi, on ets?” de la seva filla Mar, així com la primera vegada que la família va anar a Singra a la cerca de respostes.
Jordi Frabad va imaginar la trama de La còpia durant un passeig guiat per Bellvei que es feia durant el festival Bellvei Negre. “mentre caminava, el meu cap anava visualitzant la història”, confessà l’autor d’aquesta novel·la d’intriga policial que arranca amb un primer assassinat al costat d’una estació de tren. La víctima és un home jove, d’aspecte llatinoamericà, el crim és atribuït a una baralla entre “maras” i es tanca sense resoldre. Però, un any després, se succeeixen els crims a Bellvei i pobles de l’Alt i Baix Penedès, aparentment sense connexió, tret d’un element comú a tots ells: damunt o al costat de les víctimes es troba un paperet que va numerant els assassinats. “Els investigadors no aconsegueixen trobar l’entrellat fins que una persona, molt aficionada a la lectura, proporcionarà un fil per estirar, malgrat la incredulitat inicial”.
Federico Centellas va ser donat per desaparegut a la batalla de Singra, el 25 de gener de 1938, dia que feia vint-i-vuit anys. “Vam tornar a Singra per la presentació de la novel·la en castellà i va ser un acte molt emotiu que va durar tot el cap de setmana amb magnífiques recreacions d’escenes de la batalla i dinar de ranxo, com devien fer els soldats d’aquells anys foscos els dies que menjaven una mica bé”, explicà Rafa Saiz, que va afegir les cartes dels familiars, el tabac i l’alcohol, com les tres coses imprescindibles per a donar als soldats la moral necessària per a llançar-se a atacar un enemic que, per a molts, havia estat imposat. “Cal explicar aquestes històries perquè no oblidem el que va passar i procurem que no es torni a repetir”, va concloure l’autor.

I tampoc hauríem d’oblidar que la maldat, el costat fosc de la nostra societat, conviu amb nosaltres encara que no el veiem. Tornem a La còpia, que, a més d’una novel·la d’intriga molt entretinguda, aborda temes punyents i molt actuals com el tràfic de dones (“l’esclavitud no va acabar al segle XIX”, avisà Jordi Frabad), la prostitució obligada, la màfia russa infiltrada als locals d’oci nocturn, les apostes il·legals i les seves conseqüències, la ludopatia, el tràfic de drogues... “A les meves novel·les vull parlar dels temes que em preocupen i si escrivint contribueixo a fer que altres prenguin una mica de consciència sobre l’existència d’aquest altre món, molt millor”.
Rafa Saiz i la seva família continuen buscant les restes d’en Federico per poder-les portar al costat dels seus éssers estimats. “A Singra es van trobar els cossos de trenta-sis soldats. Van ser exhumats el 2008 i, en principi, no se’ls hi va practicar les proves d’ADN. Junt amb altres vuit famílies vam demanar al Govern d’Aragó que els he practiqués aquestes proves i això ja s’ha fet. Potser un d’ells sigui en Federico o potser no, però és una falta de respecte no fer-ho”. Està previst que a la primavera se sàpiguen els resultats d’aquestes proves. El que és segur és que la família d’en Federico el continuarà buscant fins al final. “No volem l’oblit i volem preservar la memòria històrica perquè els fets que van viure els nostres avantpassats no es tornin a repetir”, advertí.

Enguany, que es compleixen cinquanta anys de la mort del dictador Francisco Franco, els dos autors reivindiquen la necessitat que els nostres joves coneguin i siguin conscients del que va significar i comportar la Guerra Civil i els quaranta anys de Dictadura, i també de la lluita per recuperar les llibertats democràtiques dels seus avis i pares, una llibertat que ara poden gaudir les noves generacions, però que mai s’ha de donar per immutable.
Nascut a Capellades (Barcelona), en 1967, Rafa Saiz ha dedicat la seva vida professional a entorns purament tècnics, concordes amb la seva vocació i formació. Camino de Singra / Pel camí de Singra, publicada en castellà i català, és la seva primera novel·la, basada en fets reals amb part de ficció i ambientada en temps de guerra. Jordi Frabad va néixer a Cornellà de Llobregat el 1954 i sempre va tenir ganes d’escriure, però no ha estat fins als darrers anys que ha tingut temps de dedicar-s’hi. Instal·lat a Bellver de Cerdanya, on resideix actualment, ha trobat el temps, l’espai i la inspiració per donar forma a les seves idees. La còpia va ser publicada per Terra Ignota Ediciones el 2020.
“Pel camí de Singra” i “La còpia”, dues novel·les en temps violents que us atraparan des de la primera pàgina.