Andorra criminal i Tarda Negra a la 42 Setmana del Llibre en Català!
Al matí, foscor total al voltant del petit Principat d’Andorra amb el seu “bloc de narrativa inquietant”. A la tarda, “atrapats” a la Tarda Negra en tres actes. Tot durant el mateix dia, dissabte 28 de setembre, a la 42 edició de La Setmana Negra en Català, i amb un sol espatarrant en contrast amb tanta “negror” literària.
Comencem la jornada amb la presentació de les novetats andorranes de terror a l’Escenari 1 de La Setmana, enguany ubicat al Passeig Lluís Companys, de Barcelona. Participaren Rosa Olsa (Deu annexos a la mort d’Alícia Pinós), Don Carpenter, autor estatunidenc mort el 1995, representat per Trotalibros Editorial, que ha recuperat i traduït al català la seva primera novel·la “Hard Rain Falling (1966)” amb el títol de No parava de ploure, Eva Arasa (Cossos estranys) i Ludmilla Lacueva (Vots de sang). Moderà Alfred Llahí, periodista i presentador de televisió andorrà.
“A Andorra hi ha pocs crims reals (i que segueixi així), però potser això ho compensem escrivint llibres sobre crims”, confessà Ludmilla Lacueva que, amb Vots de sang publica la quarta aventura del comissari andorrà Cerni Llop. “És bastant terapèutic matar literàriament a un personatge quan estàs disgustat”, comentà Lacueva, que també ens parla a les seves novel·les de tradicions andorranes “perquè és important que no es perdin”. Rosa Olsa, per la seva banda, ha “organitzat” una mena de trencaclosques amb diferents relats per anar esbrinant la veritat sobre la mort d’Alicía Pinós a Deu annexos a la mort d’Alícia Pinós, mentre Eva Arasa ens ofereix a Cossos estranys “un recull de relats molt foscos, que parlen de pors que s’arrosseguen, de vegades, des de la infantesa”. I què dir de No parava de ploure, de Don Carpenter? “Es tracta de l’obra mestra d’aquest escriptor, injustament oblidat, i el motiu d’aquesta reedició i traducció al català és “el meu interès per entendre que hi ha darrere de la violència i els crims. I això m’ho proporciona la literatura”, explicà el representant de Trotalibros Editorial.
Després d’un matí andorrà, arribà la Tarda Negra puntualment a les 17:45 h a l’Escenari 2 amb la presentació d’“Interpretar els senyals”, de Jordi Casals, amb Pep Prieto, escriptor i crític de cinema i sèries. La novel·la “és una mena de reflexió sobre la fi de l’adolescència i també vol reconèixer la labor dels mestres dels anys noranta que ens van inculcar l’amor per la lectura”, explicà l’autor. Tot arranca amb una mort, la d’un professor d’institut que havia tocat en un grup de rock quan era jove. Un detectiu privat, que va ser expulsat del cos dels Mossos d’Esquadra, serà l’encarregat de la investigació, per dilucidar si es tracta d’un suïcidi o d’un assassinat”, explicà l’autor.
La Tarda Negra II ens portà la presentació de dues novetats de la col·lecció Crims.cat: L’escorxador, de Lluís Riera, XI Premi Memorial Agustí Vehí, i El dia dels ximples, de Pere Figueras. Presentats per Àlex Martín Escribà, director de la col·lecció, els dos autors coincidiren en el fet que les seves novel·les destil·len una forta crítica social, però mentre a L’escorxador trobem molta violència, realisme brut, com a fil conductor, El dia dels ximples és una mena de comèdia negra, on el sarcasme i la ironia condueixen la història. “No hi ha detectius ni policies a cap de les dues novel·les”, remarcà Àlex Martín. L’Escorxador, un thriller rural ens presenta un personatge que porta una cama ortopèdica i que intenta deixar enrere un passat d’addiccions ja superades. “He treballat amb drogoaddiccions i he vist molts casos que m’han inspirat”, confessà l’autor. A “El dia dels ximples”, tres treballadors es queden a l’atur i decideixen atracar un banc. “Intento que sigui una revenja dels personatges que són perdedors, per tot el que els hi ha faltat a la vida i que el sistema no els hi ha donat”, explicà Pere Figueras.
El tercer i últim acte de la Tarda Negra ens portà quatre autors amb les seves respectives novetats literàries negra-criminals. Parlem de Francesc Soler (Sarah, mereixes saber-ho), Laia Vilaseca (L’illa del silenci), Oriol Canals (No dormiràs) i Emili Bayo (Pasta fàcil), amb l’editora Nuria Puyuelo, com a presentadora. Sarah, mereixes saber-ho “és una novel·la feminista, les protagonistes són dues dones que s’enfronten al masclisme. Està inspirada en la mítica pel·lícula “Thelma i Louise (1991)”, però a la catalana”, confessà l’autor, mentre que L’illa del silenci, de Laia Vilaseca, planteja “el dubte de si coneixes bé a la gent que tens al costat o és un impossible”. La novel·la arranca el 1982 amb el triple assassinat de tres dones que estaven de vacances a un indret anomenat L’illa del silenci, ubicat a Sant Jordà, un petit poble del Pirineu català. L’assassí és detingut i condemnat, però anys més tard nous indicis fan dubtar que sigui el vertader culpable.
No dormiràs comença fort dins un dels llocs emblemàtics de la Ciutat Condal. L’Orquestra Filharmònica de Barcelona celebra un concert al Palau de la Música Catalana quan la icònica lluerna modernista esclata en mil bocins i un home cau penjat amb una soga al coll. “L’orquestra iniciarà una gira per diferents ciutats europees plena d’incidents. Tot bé del passat. Volia parlar de l’abús de poder i de les seves conseqüències”, reflexionà Canals. Acabem amb Pasta fàcil, d’Emili Bayo. “Em preocupa com serà el nostre futur referit al consum energètic”, confessà Bayo. A la novel·la, segona part de Puta Pasta, VI Premi Crims de Tinta, el lector tornarà a trobar en Marc, amb la seva empresa de serveis lingüístics. El protagonista, que continua escurat econòmicament, acceptarà un encàrrec molt fàcil en aparença. Es tracta d’escriure una nota de suïcidi a canvi de 15.000 euros. Res pot sortir malament… o això és el que ell pensa.
Fins aquí la nostra petita crònica d’un dissabte molt “negrot” dins la Setmana del Llibre en Català 2024. Ens retrobem el 2025!