¡Tarda Negra, cel blau, a la 41 Setmana del Llibre en Català!

Cel blau i sense núvols el dijous 14 de setembre al Moll de la Fusta de Barcelona. La maratoniana Tarda Negra, dedicada a la novel·la negra en català va arrancar puntual a les 16:30 al escenari 2 amb la presentació d’Encara maten els cavalls, d’Anna Maria Villalonga, L’assassí del Tirant, de Jordi Fernando i El preu de la sang, de Jordi Coll. Del thriller a la distòpia o de la distòpia al thriller passant pel rerefons històric, la tarda va començar potent. Encara maten els cavalls ens presenta a l’Aura i en Victor, dos “desnonats socials” de caràcters molt diferents que decideixen caminar junts en un món, a finals del segle XXI, on les classes més desfavorides només poden aspirar a sobreviure i tirar endavant com sigui. Tornem al segle XX amb L’assassí del Tirant. Un filòleg que està acabant la seva tesi sobre Tirant lo Blanc investiga uns assassinats en sèrie que podrien tenir relació amb la novel·la de Joanot Martorell (escrita i publicada el segle XV). En El preu de la sang, una inspectora dels Mossos d’Esquadra investigarà la misteriosa desaparició d’una nena de nou anys a una localitat petita del Pallars Sobirà. Tot es complicarà quan durant la recerca trobin el cadàver d’un noi degollat.

El segon acte de la Tarda Negra va donar veu a una nova col·lecció de novel·la negra catalana: El falciot negre, de Voliana Edicions, que s’estrena amb dos títols: El temps no compta, de Joaquim Micó, i Codi 60 a la Pasifae, de Maria Rosa Nogué. El director de la col·lecció Salvador Balcells, aclarí que “El falciot negre és una col·lecció de novel·la criminal que aglutina tant novel·la negra, com novel·la policíaca. Un exemple de novel·la negra seria El temps no compta, que inclou una certa crítica social, i com a exemple de novel·la policíaca tindríem Codi 60 a la Pasifae, on el més important és descobrir qui és l’assassí”. A El temps no compta, “una trucada policial de matinada és el tret de sortida per l’inici d’un embolic esbojarrat on el jove protagonista no sap què li està passant ni perquè i no ho sabrà fins gairebé al final”, explicà Joaquim Micó, i afegí que “la història beu de la novel·la negra clàssica nord-americana dels anys 30 i 40, està ambientada en el món de la droga i la segona part succeeix  entre Cubelles i Cunit encara que no es citen aquestes dues poblacions”. Per la seva part, l’acció de Codi 60 a la Pasifae té lloc a Vilanova i la Geltrú, localitat costanera propera a Barcelona on  resideix l’autora, Maria Rosa Nogué. “Codi 60 és una alerta que fa servir la policia per avisar d’un homicidi. A la meva novel·la uns pescadors descobreixen una dona morta, ensangonada, col·locada dins la escultura de la Pasifae, al Passeig Marítim de la platja de Ribes Roges. A Vilanova i la Geltrú. Aquesta és una escultura al·legòrica del mite grec de Pasifae, l’esposa del rei Minos, condemnada pels deus a sentir una passió irrefrenable per un toro. D’aquesta passió va néixer el temible Minotaure”, explicà Maria Rosa Nogué, que confessa sentir-se molt còmoda ambientant les seves novel·les al seu poble. El lector trobarà “una trama principal i varies subtrames i la investigació dels fets (a càrrec d’una inspectora i un sotsinspector, que es van fer parella arran d’un cas anterior) anirà descobrint quanta passió, fanatisme, cobdícia, corrupció a alts nivells, rodatges il·legals de pel·lícules pornogràfiques, crim organitzat, etc... pot amagar-se dins d’una localitat costanera on mai passen aquestes coses”.

A continuació, tercer acte de la Tarda Negra amb Sebastià Bennasar, escriptor i ara editor de Edicions Xandri. Un gintònic amb na Lònia Guiu, un dels primers títols publicats, és una antologia de relats negres amb participació de Marta Alòs, Esperança Camps, Núria Cadenes, Montse Sanjuan, Irene Solanich-Sanglas, Margarida Aritzeta, Raquel Gámez Serrano, Susana Hernández, Dora Muñoz i Anna Maria Villalonga. Tres d’aquestes autores, Irene Solanich-Sanglas, Anna Maria Villalonga i Montse Sanjuan acompanyaràn a Bennasar i ens convidaràn a prendre Un gintònic amb na Lònia Guiu, la primera detectiva a la novel·la negra catalana, personatge creat per Maria Antònia Oliver a 1985 amb Estudi en lila i protagonista de dues novel·les més: Antípodes (1988) i El sol que fa l’ànec (1994). “De fet, Un gintònic amb na Lònia Guiu és un homenatge al personatge i a la seva creadora, i també una invitació a conèixer a les deu autores que han participat a l’antologia”, va concloure Sebastià Bennasar.

Seguint amb la Tarda Negra, arribem a la presentació de les últimes novetats de la col·lecció Crims.cat, d’Editorial Clandestina: Viena, 1912, d’Antoni Roca, X Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana 2023, i Caront, de Jordi de Manuel. Àlex Martín Escribà, director de la col·lecció, explicà el perquè del naixement de Crims.cat. “Fa tretze any ens vam plantejar la necessitat de crear una col·lecció que aglutinés les novel·les negres que ens agraden en català. Així, Crims.cat publica obres d’autors catalans, però també traduccions d’obres de reconeguts autors estrangers de novel·la negra al ritme de set o vuit títols per any. I sobre Viena, 1912, Antoni Roca explicà que l’acció està ambientada a 1912 precisament, a Viena, llavors capital d’un imperi decadent que es va desintegrar a partir de 1914 amb l’esclat de la Gran Guerra. “Viena és la gran protagonista de la novel·la. A 1912 encara podem trobar harmonia noucentista, però a partir de 1914, quan en realitat acaba el segle XIX, el món ja no tornaria a ser el mateix”. Si Viena, 1912 fusiona la novel·la negra amb la històrica, Caront és una barreja de novel·la negra i ciència ficció, que tant li agrada al autor, Jordi de Manuel. ”Dins un cub, anant cap a Caront, el satèl·lit més gran de Plutón, per construir-hi una estació interestel·lar, viatgen 80 essers humans entre militars i científics, i uns quants centenars de robots molt sofisticats amb aparença humana. Dins la nau, en una sala de realitat virtual, troben morts a tres científics. Han estat assassinats, però perquè i per qui?” Dins aquest espai tancat Jordi de Manuel ha construït una història que, com sempre, vol entretenir al lector, però també fer-lo reflexionar sobre temes de rabiosa actualitat, com la influencia que els robots cada vegada més perfectes poden exercir a les nostres vides. Molt interessant i engrescador!

Arribem al final d’aquesta atapeïda Tarda Negra amb la celebració dels 10 anys de Llibres del Delicte, que ens presentà una nova antologia de relats: Elles també negregen, amb la participació de Ada Castells, Tina Vallès, Sandra Freijomil, Maria Climent, Letícia Asenjo, Irene Pujadas, Laia Fàbregas i Anna Gurguí. Irene Solanich, de l’editorial Llibres del Delicte, ha coordinat aquesta nova antologia que incorpora relats d’autores de fora del gènere negre, però que s’han apuntat a demostrar que també saben matar… literàriament, és clar. “I és que matar enganxa” comentà Anna Gurgui. Anna Maria Villalonga, escriptora i coordinadora d’Elles també maten, primera antologia de relats negres publicat per Llibres del Delicte, i porta d’entrada a nombroses antologies, tanca Elles també negregen amb l’epíleg, com no podia ser d’una altra manera. Enhorabona i a continuar!

I aquí acaba la nostra petita crònica de la maratoniana Tarda Negra de la  Setmana del Llibre en Català 2023. Tornem el 2024!