Entrevista a Raquel Picolo, autora de “Art brut”
Raquel Picolo (Pallars Sobirà, 1961) és una escriptora pallaresa que resideix a Vilassar de Mar. Viu i escriu entre el Pirineu, el mar del Maresme i la ciutat de Barcelona. Des de fa vint anys organitza i imparteix tallers d’escriptura creativa. També condueix clubs de lectura a diverses biblioteques públiques. Fruit d’aquesta activitat sorgeixen els seus llibres Escriure sense por. Manual d’escriptura creativa i Secrets de la ficció. Doctora en biologia, ha treballat de professora universitària i d’editora de llibres científics. Està formada en guió audiovisual i és guionista del documental Camí d’Àrreu. També escriu guions teatrals. Escriptora de contes, a Voliana Edicions ha publicat dos reculls de contes; La nit als armaris i Cròniques de Kaneai i va participar amb el relat negre Juliana a la antologia Noves dames del crim, a cura d’Anna Maria Villalonga, editada per l’editorial Llibres del Delicte. Art brut és la seva primera novel·la.
Es parla més de salut mental arran del impacte de la pandèmia del COVID 19. Creus que el confinament i les successives restriccions han influït en el increment de problemes d’ansietat, depressions, idees de suïcidi, desesperança, problemes d’insomni, etc?
Sí, crec que sí. I també ha fet emergir una problemàtica de salut mental que ja hi era però estava amagada.
Què s’entén o que hauríem d’entendre per salut mental? Com podem ajudar a una persona que pateix un trastorn psiquiàtric?
Considero que la salut mental va més enllà dels trastorns psiquiàtrics, està relacionada amb l’equilibri i la pau mental. Hi ha moltes persones que no tenen un diagnòstic psiquiàtric i que no gaudeixen de bona salut mental.
Per ajudar les persones afectades per un trastorn mental el més important, tenint en compte la situació al nostre país, és incrementar els recursos d’assistència, prevenció i rehabilitació. Invertir en salut mental ja que, tot i la importància quantitativa de les malalties psiquiàtriques, continua sent la germana pobra de la salut pública.
També cal fer una inversió decidida per acabar amb l’estigma, que tant mal fa als afectats i les seves famílies.
Creus que la sanitat pública al nostre país està preparada per diagnosticar i tractar un problema de salut mental o fan falta més recursos?
Com ja he dit, tot i que tenim bon professionals, falten molts recursos.
Publiques Art brut, una novel·la sobre salut mental el 2021. Va tenir alguna cosa a veure la pandèmia del COVID 19?
No. El projecte d’aquesta novel·la neix molt anys abans, quan em van diagnosticar una depressió endògena i vaig sentir la necessitat d’escriure sobre salut mental. Vaig tardar anys a digerir l’experiència i trobar la manera de dir allò que volia transmetre.
Parlem molt de que tenim “una depressió” quan ens sentim tristos. Estem banalitzant una paraula que hauria d’identificar un trastorn mental greu? Quina mena de trastorn és la depressió?
La depressió comporta un gran sofriment anímic i la pèrdua de l’impuls vital sostinguts en el temps. Està relacionada amb la caiguda acusada i mantinguda d’alguns neurotransmissors i va acompanyada de la pèrdua de vigor físic. El sofriment psíquic és tan intens, que els afectats sovint pensen en el suïcidi, molts ho intenten i alguns ho fan.
La tristesa per una pèrdua o les llàgrimes per un disgust són processos emocionals ben normals. La depressió és una malaltia greu.
Diries que hi ha franges d’edat o situacions difícils que poden abocar a la persona a patir una malaltia mental? Podem identificar els inicis d’un trastorn i buscar ajuda abans que tot empitjori?
Per culpa de l’estigma hi ha una gran ignorància per part de la població en general respecte a la salut mental que dificulta la identificació a temps, que sempre és molt millor.
No he estudiat les incidències per franges d’edat, però tinc entès que les malalties mentals greus s’acostumen a diagnosticar majoritàriament dels 20 als 30 anys. Després de la pandèmia han augmentat els casos entre nens i adolescents.
A Art brut, l’Ares, la narradora-protagonista, escriu un diari per al seu fill, que està ingressat en un centre de desintoxicació. Ella també va haver d’ingressar de jove per un problema de salut mental i evoca els anys de lluita per trobar el seu lloc. T’has basat en una experiència personal per escriure la historia?
Sí, l’Ares és un personatge de ficció on he abocat part de la meva experiència personal com a diagnosticada de depressió endògena.
A la novel·la. la creació artística es presenta com una eina fonamental per lluitar i superar la malaltia mental. Altres personatges, companys de l’Ares, liderant la creació d’un centre d’art. Què en penses?
A Art brut he volgut parlar de salut mental, sense defugir la realitat del patiment tan gran que impregna aquest mon, però mirant cap a la llum. Alguns dels personatges són clars models de superació i l’eina que els ha ajudar a volar i viure és l’art. En el cas de l’Ares, l’escriptura; en el del Roberto, l’escultura; en el Joan, la pintura. Està força estudiat que l’art té una potència curativa i transformadora en els malalts mentals i jo en sóc testimoni en primera persona. En el meu cas, igual que l’Ares, m’he agafat a l’escriptura.
I el títol, Art brut, com el vas decidir?
La novel·la ha tingut diversos títols, que estaven bé però que no eren rodons. Art brut em va venir quan feia l’última revisió. Era el títol. Art brut és una etiqueta creada per l’artista francès Debuffet (la foto de la portada és una obra seva) per referir-se a les creacions que feien els malalts mentals reclosos en institucions. Com Vincent Van Gogh. L’art brut neix de la necessitat de crear i no sap de cànons ni d’escoles ni de mercats. És creació pura i és el més curatiu de tots. Jo també faig art brut, només el cinquanta per cent, l’altre cinquanta és reescriptura.
Explica´ns el teu objectiu al escriure aquesta novel·la.
Visibilitzar en positiu la salut mental, mostrant casos amb diagnòstics greus que estan ingressats a l’hospital.
Fer una mica de pedagogia sobre què és una depressió, una malaltia molt mal compresa.
Mostrar la força terapèutica de l’art.
Algunes lectures i activitats recomanades per contribuir a conscienciar sobre la importància de cuidar la salut mental.
S’hauria de fer un esforç global i contundent de desestigmatització i informació des de les entitats públiques. L’estigma és un obstacle molt gran per a la cura i la rehabilitació. Cal parlar-ne a les escoles i els instituts tant com calgui i bé.
Totes les activitats orientades al benestar emocional, actuen com a preventives.
L’esport moderat i la meditació poden ser bon aliats.
Art brut considero que és una bona lectura per contribuir a informar i sensibilitzar sobre aquesta qüestió, perquè aporta molta informació realista i en positiu sobre el món de la salut mental i varis personatges són exemples de superació. I en el cas de les persones afectades s’hi veuran reflectides.
Parla’ns dels teus pròxims projectes.
Actualment estic treballant en un llibre autobiogràfic i en un petit recull de contes de difícil classificació.
En un futur proper vull fer un tall una mica radical i iniciar un projecte bastant diferent al que he publicat fins ara. Prefereixo no dir res més perquè encara és un embrió que ha d’anar madurant.
Et desitgem molta sort.