Espies jubilats a Montbau Noir!
Els agents secrets poden trobar-se en qualsevol lloc, amagats darrere de l’aparença d’un anodí empleat d’una entitat bancària, d’un advocat, d’un botiguer de barri, d’un bibliotecari o, fins i tot, d’un jubilat que només aspira a passar els anys que li quedin de vida i salut amb tranquil·litat i gaudint de les seves aficions. D’espies ja jubilats, en actiu durant la Guerra Freda que va enfrontar als dos blocs resultants de la Segona Guerra Mundial, vam parlar amb Jaume Albert Ollé, autor de la novel·la d’espionatge L’home de Praga, publicada per Voliana Edicions. Va ser a la Biblioteca Montbau-Albert Pérez Baró, de Barcelona, el dimarts, 22 d’octubre, a les 18:30 h i se’ns va fer molt curt.
A L’home de Praga trobem dues trames temporals. L’acció comença a Praga el març de 1990. L’anomenat “Muro de Berlín”, símbol de la Guerra Freda ja ha caigut. Un home fuig pels carrers de la bonica ciutat de Praga fins a arribar a una “llibreria de vell”. Ha estat descobert, però espera trobar ajuda i que li facilitin una altra identitat per sortir del país i començar una nova vida allunyada de la seva activitat com a agent secret. Més de trenta anys més tard, l’octubre de 2022, trobarem antics espies (actius durant la Guerra Freda) gaudint de la seva jubilació en una tranquil·la urbanització de Premià de Dalt (el Maresme), “un lloc on ningú sap res ni s’interessa pel seu accidentat passat”, explicà Jaume Albert Ollé.
Els anys no perdonen, som en 2022 i els espies que viuen a la urbanització La Tamarinda, a Premià de Dalt, comarca del Maresme, ja passen dels setanta. “Han perdut forces, però encara conserven intacta la seva intel·ligència, aquella que els ha permès sobreviure mentre estaven en actiu”, apuntà l’autor. No convé subestimar-los i “això ho hauria de tenir present algú que no oblida ni perdona un fet del passat i que perseguirà els antics espies fins al seu amagatall per prendre venjança”, va concloure Jaume Albert Ollé.
La set de venjança és, en gran part, el motor de la història, però no és l’únic tema que ens planteja aquesta amena novel·la d’espionatge. Amb L’home de Praga, Ollé ha volgut reivindicar “el paper dels agents de segon nivell, com són els especialistes en falsificar documents, encriptar i desencriptar missatges, traductors, conductors i gestors-hostalers de pisos francs”, desconeguts pel cinema d’acció, però imprescindibles pel bon funcionament dels Serveis d’Intel·ligència de qualsevol país del món. A més de reconèixer la saviesa i experiència i ganes de sentir-se útils de moltes persones grans. “Si molts “avis” ens expliquessin el que han viscut, hi hauria per escriure molts llibres”, declarà.
Jaume Albert Ollé va néixer a Barcelona el 1959. Amb arrels familiars a Lleida, passa temporades a la Vall Fosca (Pallars Jussà). Molt aficionat a la novel·la negra, ha estat premiat amb relats curts al Festival de Novel·la Negra El Vi Fa Sang el 2018 i 2019. També va ser finalista al Segre de Negre 2021. En 2022 col·laborà al llibre de relats col·lectiu “Els camins escrits del Pirineu”. Ha publicat tres novel·les amb base històrica “Els llops sempre tornen” (2019), “Xiula la mort” (2021) i “Mentre duri la flama” (2023). Amb “L’home de Praga”, número 4 de la Col·lecció Falciot Negre, de Voliana Edicions, fa el salt al gènere negre i d’espionatge.
Espies jubilats com els de L’home de Praga a Montbau Noir? Qui pot afirmar el contrari?
No us la perdeu!