Quin món ens espera?
Potser encara hi ha remei, però si no posem fil a l’agulla immediatament i marxem a tot drap per buscar solucions, en cinc o sis dècades els nostres fills i nets es trobaran vivint (o malvivint) en un món en situació límit. Aquesta és la societat que ens descriu Anna Maria Villalonga a Encara maten els cavalls, novel·la que ret homenatge en clau futurista a l’escriptor nord-americà Horace McKoy (1897-1955), autor de Oi que maten els cavalls?, publicada el 1935 durant els terribles anys que van seguir a la Gran Depressió.
El passat dimecres 21, a la llibreria Alibri de Barcelona, l’escriptor i editor Jordi Fernando va conversar amb Anna Maria Villalonga per presentar-nos Encara maten els cavalls, “una obra terriblement ambiciosa”, que en poc més de 150 pàgines ens alerta sobre les terribles conseqüències a que ens aboca el canvi climàtic, el engrandiment de l’escletxa entre rics i pobres, el retrocés històric en drets avui reconeguts, com el de decidir quan posar fi a la pròpia vida mitjançant l’eutanàsia, i l’augment i normalització de la repressió com a eina indispensable pel triomf de la injustícia”.
L’Aura i en Victor són dos “desnonats socials” protagonistes d’Encara maten els cavalls. “Es coneixen a un dels restaurants habilitats per pal·liar la fam i decideixen caminar junts”, va explicar Jordi Fernando. Som a finals del segle XXI i hi ha una multitud de gent, descendents de les classes més desfavorides, que només poden aspirar a sobreviure i tirar endavant com sigui. Aquest és el cas de l’Aura i en Victor. “Son dos personatges molt diferents. L’Aura és una noia animosa, que estima la vida. En Victor és la seva antítesi. Per ell tot és negació i pensa en la mort com una mena de alliberament. Cadascun dels personatges descriu com veu l’altre i Miquel Llobera, soci d’Anna Maria Villalonga, va posar veu a en Victor al llegir en veu alta un fragment de la novel·la.
Malgrat els avanços tecnològics i científics dels últims cent anys, “tinc la sensació que l’ésser humà no avança gens”, va admetre Anna Maria Villalonga, i afegí, “com podem explicar sinó el negacionisme del canvi climàtic si ho diuen tots els científics i tots els que tenim una edat sabem que a la nostra infantesa el clima era diferent? I això per no parlar de la negativa de sectors de la societat a acceptar la interrupció del embaràs o l’eutanàsia. Ningú està obligat a fer-ho, però qui ho necessiti perquè no està en condicions de portar una vida digna ha de tenir aquesta opció. Es tracta d’una decisió personal”. “La literatura és ficció i ha d’entretenir, però també hem de parlar del món en que vivim i posar els problemes damunt la taula. Això ho aconsegueix molt bé Encara maten els cavalls”, va concloure Jordi Fernando.
Anna Maria Villalonga és llicenciada en Filologia Catalana i Filologia Hispànica, escriptora, professora de la Universitat de Barcelona, investigadora, traductora i crítica literària i de cinema. A setembre de 2013 publicà Les veus del crim, una recopilació d’entrevistes a dotze escriptors catalans de novel·la negra. Va coordinar dos antologies de relats negres per l’editorial Llibres del Delicte: Elles també maten (2014) i Noves dames del crim (2015). En 2014 va publicar la seva primera novel·la, La dona de gris i en 2017, El somriure de Darwin. Els dits dels arbres (2020) publicada en plena pandèmia, és la seva tercera novel·la. L’any 2018 va ser designada per la Generalitat de Catalunya com a comissària de l’Any Pedrolo, i en l’actualitat és la directora del festival Tiana Negra. Encara maten els cavalls, la seva última novel·la, és un crit d’atenció sobre els greus problemes que ens envolten al món que ens ha tocat viure. Quin món ens espera en el futur?
No us la perdeu!