Descobrim els secrets de Matrioshka amb l’autor, Salvador Casas.

Salvador Casas va néixer a Santa Coloma de Farners (Girona) i va treballar com a cobrador d’autobús, empleat municipal i empleat de banca. Aficionat a la novel·la negra, des de 2001 va cursar diferents cursos d’escriptura i narrativa, que van desembocar en el seu debut com a novel·lista en 2006 amb la publicació de la novel·la Temps difunt, guanyadora del VII premi literari del Col·legi d’advocats de Mataró. Li van seguir L’impostor accidental (2007) i Samba per a un difunt (2017). La seva quarta novel·la, Un cadàver inquiet, va ser finalista de l’III Premi Memorial Agustí Vehí Vila de Tiana i ha estat publicada amb el número 38 en la col·lecció Crims.cat d’Editorial Alrevés. Així mateix, el seu relat Negra és la nit va ser un dels cinc guardonats amb el Premi del jurat del Quart Concurs de Relats El vi fa sang 2018, i Una mort merescuda va obtenir el premi del VI concurs de relats criminals Planeta Lletra 2020. En 2022 publica Matrioshka, una novel·la on els protagonistes se les hauran de veure amb la temible bratva russa. Pertany al grup literari Verum Fictio.

Portes publicades cinc novel·les i en quatre (excepte Samba per a un difunt) algú es fa passar per qui no és. Si també és el cas de Matrioshka, explica’ns perquè t’atrau tant el tema de la suplantació.

Bé, sí que hi ha suplantació a Samba per a un difunt. Hi ha el nazi que s’amaga sota una identitat falsa i és el marit de la rica i poderosa Sofia. En la que no n’hi ha és a Temps difunt, la que va guanyar el premi del Col·legi d’advocats de Mataró.

M’agrada la impostura i la suplantació potser perquè soc lector i admirador de Patricia Highsmith, l’autora de gènere negre que més ha influït en la meva obra. I el personatge de Tom Ripley, és qui sol inspirar-me en l’argument de les meves novel·les. Tot i que mirat amb l’òptica de la tecnologia actual, la majoria de les seves accions ara serien molt compromeses, per no dir impossibles.

Quin va ser el teu primer punt d’inspiració per escriure Matrioshka?

Jo necessito un punt d’ignició a través del qual estiro el fil de l’obra. I en el cas de Matrioshka, la guspira va ser el cas Palau. El Sr. Millet repartint a tort i a dret suborns. En la meva ficció el personatge Gabriel Ventura, pare de l’Ivan Ventura, que és cridat a declarar pel jutge Monreal i resulta desaparegut del mapa, és el motiu de la meva inspiració, tot i tenir un paper secundari en l’obra.

A més de novel·les, has escrit i publicat relats curts que han obtingut premis. Negra és la nit, guardonat amb el Premi del jurat del Quart Concurs de Relats El vi fa sang 2018, i Una mort merescuda, premi del VI concurs de relats criminals Planeta Lletra 2020. De què va la historia en aquests dos relats? Ens trobarem també amb una suplantació?

No, la suplantació ha d’estar molt ben argumentada i en narració curta em moc en espais més reduïts. El primer, Negra és la nit, tracta de la seducció vampírica d’un cambrer, i Una mort merescuda, d’una banda d’atracadors de bancs, amb brega entre dos d’ells. Tot i que m’agrada molt la temàtica de la impostura, també em veig amb cor d’arguments més convencionals.

Relat curt i novel·la. Has escrit i publicat en aquest dos formats literaris. Ens podries dir quin prefereixes per desenvolupar les teves histories.

Soc més de narració llarga. Em sento millor dintre d’una història complexa i ben argumentada. Gaudeixo molt en la creació de sub-trames i en la cerca de l’encaix final de la narració, on pretenc una paradoxa que porti el lector a la perplexitat.

Anem a Matrioshka. L’Eloi Aliaga, un marit gelós, es veu involucrat en un embolic financer d’imprevisibles conseqüències, amb l’amenaça de represàlies per part de la bratva, la temible màfia russa. T’has inspirat en casos reals?

Em remeto a la teva pregunta sobre el punt d’inspiració de Matrioshka. En el seu moment havia llegit que moltes màfies invertien en el món de la construcció. I em va passar pel cap el gerent d’Urbs-Habitania, en Gabriel Ventura, rebent amb els braços oberts els mafiosos que li oferien diners, sense pensar en les conseqüències que podria tenir per a ell si no els hi tornava juntament amb el benefici promès.

Què ens pots explicar de la màfia russa? Opera a la Costa Brava i les comarques gironines? Ficció o realitat? Com t’has documentat?

Per sort per a mi, tot el que escric sobre màfies em ve donat pel que llegeixo, sobretot per articles periodístics. En un principi, les màfies, ja siguin russes o no, tenen dues vessants: la criminal (món de les drogues, prostitució, xantatges i els conseqüents assassinats), i l’àrea de blanqueig dels diners que els seus delictes generen. En aquest cas, Druzba, que vol dir amistat en rus, era l’encarregada de blanquejar capitals procedents de l’est. I qui millor que Gabriel Ventura i la seva empresa Urbs-Habitania per invertir-los en el món de la construcció. Per descomptat que treballo sobretot amb la ficció.

La Daniela, coprotagonista de la historia amb l’Eloi, és una jove i atractiva esclava sexual russa que, a més, és molt intel·ligent. Com has construït aquest personatge?

Abans de començar a escriure la novel·la faig un guió (així no em perdo). En aquest guió la Daniela tenia un paper més aviat secundari, al menys no transcendental, però ja posat a escriure em va resultar un element molt important i imprescindible per desenvolupar el fil narratiu, va créixer fins a convertir-se en la coprotagonista de l’obra. En la meva imaginació, va ser com si ella em narrés la història.

Els Mossos d’Esquadra, especialment el sergent Sebastià Oliver i l’agent Montse Martínez tenen també el seu paper a Matrioshka, no gaire lluït, en l’enrevessada situació que ens planteges. Tens algun policia de capçalera com altres escriptors? En referencia a l’actuació policial, com et documentes?

No estic massa d’acord en que els Mossos no tinguin un paper gaire lluït. De fet els passen la tasca d’investigar on para el desaparegut, Ivan Ventura, i tot el rastre que troben d’ell està contaminat per la brillant suplantació que han fet de la seva persona. Investiguen i passen el resultat al jutge Monreal. De totes maneres la perspicàcia de l’agent Montse Martínez és manifesta.

No tinc cap policia de referència, cosa que ja m’agradaria, no obstant crec que així gaudeixo de tota la llibertat possible per fer actuar els policies de la manera que m’interessa, tot i que puguin tenir les mancances i errades humanament comprensibles.

A més a més, les meves històries són una crook story, una historia narrada des del punt de vista del delinqüent, no pas de la policia (com solien fer Patricia Highsmith i Manuel de Pedrolo), i en aquest cas focalitzo a favor del delinqüent.

La novel·la inclou una part de trepidant road movie. Amb els protagonistes viatjarem fins a Luxemburg i viurem un munt d’aventures. Has estat a tots o a algun dels llocs on portes als teus personatges i als lectors?

Un dels meus altres escriptors de referència (en tinc força més que la Highsmith) és en Jack Kerouac, amb el seu llibre A la carretera. Les escenes de carretera m’agraden molt, per això les hi poso, trenquen la monotonia de la narració i és el lloc idoni perquè hi passin coses, i n’hi faig passar moltes. També hi ha molta historia de ferrocarril. Hi trobareu escenes de TGV i AVE, estacions com la de Perpinyà, Verdun i la Gare de Lyon de París.

Sí que he estat a la Gare de Lyon i a Luxemburg, però no al departament del Meusse i la Lorraine francesa. Agraeixo enormement el bon funcionament del Google Maps!

I el títol, Matrioshka, com el vas elegir? Algun significat que vulguis suggerir al lector?

Com autor que escriu per ordinador (crec que en som majoria), he de guardar les primeres lletres sota un títol de l’arxiu de word, i no recordo quin va ser en el moment inicial, però quan la narració em va portar a l’encalçament del protagonista, la noia li diu: “Hauràs de fer de matrioshka. N’has sentit a parlar de les famoses nines russes que en clouen d’altres a dintre?”, vaig veure clar que aquest havia de ser el títol: Matrioshka.

Igual que en Un cadàver inquiet, una altra de les teves novel·les, Matrioshka té un final obert. Tindran continuació les dues histories?

Ja tinc dues narracions de continuació d’Un cadaver inquiet. De Matrioshka no en tinc continuació, però no descarto fer-la.

Parla’ns dels teus pròxims projectes.

El meu principal problema com autor amateur no és inventar una història, sinó publicar-la. En un recó fosc del disc dur del meu ordinador rauen les dues novel·les que us he esmentat, dues més molt negrotes, una històrica, (generada durant la pandèmia, que tracta de les penúries dels castrati venecians durant el segle XVIII), un recull de contes, i la meva col·laboració amb el grup Verum Fictio, que ens dediquem a la narració curta de diverses temàtiques, i que ja tenim dos títols publicats: Xocolata espessa i Oceà de contes; i un tercer en camí de publicació, amb temàtica de misteri.

El projecte principal, doncs, és publicar tot el que tinc pendent, que deunidó la feina que tenim els autors per publicar les nostres obres! Enviament a un munt d’editorials, que de la majoria no en rebem resposta, vagues promeses embastades amb agulles d’estendre roba… i algun exabrupte per dir-nos que som massa impertinents.

Molts ànims! Et desitgem molta sort!